LA COSA S'ANIMA.

Deu ser que la mandra ja està passant, o que l'altre dia el Moixa em va recordar que el dia 13 de gener es fa l'Hivernal del Bages, però la qüestió és que aquesta setmana ja he entrenat 4 dies, dos d'ells amb la mtb.

El dijous amb el Dani vam anar fins al Vinardell, Pi d'en Guàrdia i despres de passar per sota de Traens vam tirar cap a St.Llorenç i des d'aquí cap a la Roca i agafar la carretera fins a casa que es feia tard.

Ahir amb més temps vam fer la clàssica sortida fins a Sant Sadurní de Gallifa. Joder com em va costar pujar-hi. Feia temps que no em costava tant però deu ser cosa del descans hivernal, esperm que sigui per un bé.

Des de Sant Sadurní vam agafar l'habitual camí de tornada que passa pel Vinardell, per cert glaçat a tope i a més l'estan arreglant amb una peaso oruga i estav tot fet una caca, i després la baixada del cementiri que segueix essent una passada.

Quan vam arribar a St.Llorenç vam fer una paradeta a fer un café i unes magdalenes, sense que serveixi de precedent, i després cap a caseta pels enanitos.



Gaire bé arribant a casa vaig petar la càmara, el dijous també, per la qual cosa vaig decidir que ja va sent hora de canviar el pneumàtic, un michelin que em vaig comprar al Festival Solo Bici de Vallnord de l'any 2006. Jo crec que ja anava essent hora, no?

P.D: Dani, si vols pots penjar alguna de les fotills que tu vas fer, eh!
P.P.D: DEMÀ EM DEIXEN UNA SPECIALIZED ENDUROOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!

Kin kulet mmmmm.........

COLL DE GRUA.

Val, doncs avui si, he sortit després de tres setmanes sense agafar una bici, tot un récord.

Hem quedat amb el Ricard a les 8:30h i hem tirat cap a la carretera de Terrassa, d'aquí cap amunt fins al Racó i d'aquí més amunt fins al Girbau i Coll de Grua. D'aquí cap avall per una nova trialera que no coneixia, curta però intensa i despres seguir baixant fins a la carretera de Sant Feliu.

Una vegada a la carretera de Sant Llorenç amunt pels rampots del balcó de Sant Llorenç i arribats a dalt una altra trialera cap avall fins a la riera i el camí del puig. Hem dubtat però com que anavem d'hora hem tirat fins al Puig de la Creu. Avui teniem una bona vista del mar davant de Barcelona, una paradeta i de baixada cap a casa per la drecera dels bombers acabada d'arreglar.

Ja en tenia ganes ja, de tornar a pillar la bici.

UFFFFFF, QUINA MANDRA!

Porto ja nosequantemps sense agafar la bici, deuen estar totes rovelladetes pobres. No sé si és el fred, o el vent, o la feina o jo que estic mayor però em costa un culló agafar la bici i sortir una mica a escampar la boira. Demà si no neva l'agafo, ho juro i sinó em dieu marica, ala!

DUATLÓ DE CASTELLAR

El passat dia 18 de novembre es va cel.lebrar el 1er Duatló de Castellar, organitzat pel Centre Excursionista de Castellar i amb la participació de unes 144 persones aproximadament.

A les pistes d'atletisme de Castellar, es donava la sortida a les 8:30h d'un matí fred i tapat. El primer tram es va fer amb btt i direcció a Sant Sebastià de Montmajor, passant per l'Alzina Balladora (collet de Canyelles), Can Catafal, Pla de les Forques, Can Sallent i des d'aquí baixada cap a Sant Sebastià on es feia la primera transició btt-carrera a peu. Aquest primer tram el vaig fer tranquilament, sense forçar massa, ja que a aquestes alçades ja no estem per gaires esforços i a més el tram a peu es presentava complicat.

El tram a peu sortia de Sant Sebastià i començava planejant per un corriol que anava a parar al camí que baixa cap a La Vila i des d'aquí començava a pujar per caminets cap al Farrell, amb algun que altre tram de pujada considerable. Aquí ja vaig començar a perdre pistonada ja que el córrer no es el que millor em va i perquè ja em van començar a marcar les consagrades rampes que m'han acompanyat tota la temporada.

Des del Farell encara es pujava més, per caminets bastant mal parits plens de pedres, fins al Pic del Vent, i des d'aquí baixada fins a tornar a Sant Sebastiá on es feia l'última transició.

L'últim tram de btt començava pujant per l'Obac de la Bardissa, per una pista que per dir-ho d'alguna manera, no és la meva preferida i menys per pujar. Una vegada a dalt la pista va a parar a Tres Pins, Castellet i de baixada cap a Guanta. Des de Guanta cap a la dreta direcció Can Montllor, Can Padró i a les pistes passant pel cementiri. Aquest últim tram va ser un festival de rampes i més rampes, per llocs impensables que em van obligar a fer la pujadeta de Can Padró a peu i recargolat a tope.

Una vegada arribats a la pista a xerrar una mica amb els companys i recuperar forces. Després de tot no va estar tant malament com aixó.

L'any que ve més.

Marxa d'or 2007.

NOOOOOOOOOOO, SI JO PASSO DE VOSALTRES. ANIRÉ AL MEU RITME SENSE PASSAR DE 160 PPM.- JPEICH DIXIT-.
Ja, ja, ja i ja. És un caxondo aquest Genís. Això és el que deia quan anavem de camí cap a Sant Llorenç, el que passa és que se li devia girar el cervell a la sortida perque només donar la sortida ja va començar a apretar com si li anés la vida en arribar primer a meta. La mare que el va parir, no vegis com anava el tio, a tope des d'un principi, i jo al darrera treient el fetge i amb el canvi que m'anava com el cul fins que vaig aconseguir que només em fallés el pinyó petit a base de tocar la rodeta de la maneta.
Tornem una mica enrera i anem a la sortida. Allà vem veure que avui no seria el nostre dia ja que estava ple de gent canyera, els depilats que diuen el Genis i el Dani, és a dir que el objectiu d'arribar entre els 20-30 primers res de res. La sortida va ser tal i com esperavem, a tope els primers quilòmetres per tal d'agafar una bona posició i fer la primera trialera sense problemes però amb el tema del canvi tot va ser una mica més complicat. Apart que no m'esperava que el loco la colina sortís com un cohet.

Vam fer la primera pujadeta, la de cada any, i despres de baixada cap a la Roca. Poc després una pujadeta i trialera fins arribar la residència, travessar la carretera i el Pont Blau. Aquí començava un troç de puja i baixa fins a arribar als gossos i pujada cap amunt en direcció la creu vermella, Sant Jaume i Catafal. Des d'aquí al Pla de les Forques on començava un "singletrack" bastant maco i desconegut per nosaltres, de baixada fins a arribar a la Serra. Abans de començar a pujar cap a Sant Jaume vaig pillar al Genís i vam anar junts fins aquí, on a la primera pujada forta ja vaig tenir la primera rampa que em va obligar a parar i a fotre'm unes cuantes pastilles per veure si ho solucionava però res de res.

A partir d'aquí un calvari, sense poder apretar gaire per les rampes i veient com el Genís marxava sense poder evitar-ho. M'ho vaig agafar amb calma i anar fent. Vinardell, Sala Llasera, Traens, Bauma Freda i de pujada cap a l'Otzet, tot d'una sento "aparta friki" i penso - joder fins i tot el Dani em passa- però no, era el Genís que s'havia perdut i em tornava a passar. Tot i tenir ganes de seguir-lo em va ser del tot impossible, ja que estava enfonsat en la misèria, un altre any serà.

De baixada cap el poble vaig intentar apretar, però entre el soroll de la roda del darrera que feia por i les p...s rampes res de res, per culpa de les rampes em vaig fotre dos pinyos a l'intentar posar el peu a terra i a sobre vaig arribar sagnant al poble.

L'any que ve segur que millor, o no!

-jPeich-
Weno, jo el que si que puc dir que em vaig trobar bé, i vaig anar tirant, pensava que petaria en un moment o altre, però no, vaig aguantar el ritmillo tot i pasar-me una cruïlla i perdre 6 minutills i fer 2 km de més. Al final el polar em marca una mitja de 17,8 , em sembla que mai ho havia fet això... i sense fer res d especial, les drogues les de sempre.

-/jPeich

Selènika 2007

Un altre any hem quedat per fer la Selènika, que deien que seria molt més dura que l'any passat. Hem arribat a Navarcles a les 7:10h el Santi, el Pelli i jo, i cap a recollir les inscripcions, descarregar una mica de pes... Tot i això arribem a la sortida a les 7:45h i ja està el carrer ple fins la meitat, saludem a alguns companys foreros (Loren i companyia) i prenem les dosis de drogues corresponents. A les 8:05h sona la traca i comencem a sortir, anem fent mica en mica i avancem posicions per evitar cues, fem la primera pujada ja colocats en una zona bona. Després de la primera baixada el Santi peta la cadena, juer, comencem bé! Sort que ja te els cullons pelats de petar cadenes i en 6 minuts ja la té canviada. Comencem a pujar i en un tram estret i de pujada ens trobem el primer poll de gent ja que haviem perdut l'aventatge que portavem i ja s'havia format una bona cua.
Anem fent mica en mica, conservant forces (160 ppm) , fem el tram de Pont de Vilomara, després el tram que vam fer a la anbaso de Sant Vicenç de Castellet, el tram de trialeretes, el Pelli es queda una mica a les pujades però a les baixades amb el seu estil kamikaze ens atrapa de seguida. Arribem a l'avituallament de Rellinars i recuperem una mica de forces. Després comencem a pujar, aquest tram ens sona de la nostra primera volta a la Mola al 2004. Arriba la baixada i m'entra el tabardillo freeraider i començo a baixar a saco adelantant per tot arreu, m'estic a punt de pinyar un parell de cops però al final només punxo de darrera. Arreglat el punxasso comencem a pujar, el Santi va una mica mes fort que jo i em porta una mica d'aventatge, però de moment passo d'apretar i guardo forces pel final, per fotre-li l'hachasso quan li vinguin les rampes a l'última pujada. El Pelli havia tirat mentres que canviavem la roda i l'atrapem a mitja pujada del Sot de l'Infern, després parteix el casset i no pot pedalar, quina ratxa que porta, a l'anterior anbaso va punxar dos cops i també va haver d'abandonar. L'esperem a l'avituallament de després de la bauma i el deixem allà. A partir d'aquí seguim amb el Santi, anem pujant, recuperant posicions, ell es troba bé i porta un ritme un pèl més ràpid que el meu i em treu un trosset, però encara el vaig veient, "ja et vindran les rampes" penso jo contant que la ultima pujada seria forta ( que va ser un trunyo de pujadeta ), al final arribo a Talamanca i ja veig quina tàctica portava, el molt k***** havia començat a tirar i no m'espera a aquest avituallament, Santi! que això no és una anbaso! S'ha de parar als avituallaments!!! carrego aigua, em prenc un power gel i busco les pastilles de sodi, no les trobo, el Santi me les ha près quan arreglava el pinxasso, i vinga som-hi nem-hi, comenso a apretar, faig l'última pujada i recupero bastantes posicions, passo l'últim avituallament, geropaaaaaaa, me'l salto i a pinyó cap a baix, fins a Navarcles, al final no l'atrapo, he reaccionat tard i a més a més aquest any no li han entrat les rampes, m'han faltat 20 km de selènika i 800 m més de desnivell, així no es pot.
Finalment vem coincidir amb Loren per dinar el tipic melò amb pernil i cuixa de pollastre. La organització molt bé com cada any.

Anbaso - Sant Vicenç de Castellet.

Bueno, avui ens hem ajuntat el tres gormenas i hem anat a St.Vicenç de Castellet a fer la prova d'Anbaso d'aquesta setmana.

Feia temps que no ens ajuntavem tots tres en una anbaso i personalment tenia ganes de desfogar-me, ja que portava una temporada bastant estressadet, tema d'estudis, i res millor que una bona anbaso per fer-ho.

Abans de sortir he vist uns quants foreros: en Suky, en Charlie, 2 hereus, Blues i algun altre. Hem fet la corresponent escalfadeta per no cascar només sortir i cap a la sortida falta gent. La sortida d'aquesta prova, no sé perquè, acostuma a ser una mica piltrafilla i és que passes per carrerons del poble i és una mica perillosa, a mi no m'han tirat al terra de miracle. L'al·lucinat de turno m'ha volgut avançar per l'esquerra just quan trobavem els cotxes aparcats, resultat: que el propietari del vehicle quan hagi recollit el cotxe s'haurà emportat una desagradabe sorpresa.

Tot just després de la sortida del poble ja començavem a pujar, uns 3 quilòmetres, aquí el Blues ja m'ha passat i no l'he vist més. Una mica més tard el Suky es posa al meu costat i diu:"bueno avui vinc a passejar una mica, eh" i jo que penso, doncs menos mal, ja anava a 180ppm, apreto una mica més i cap a munt. Després una baixadeta i començava el pujadot fins a dalt el castell en runes, ta bé, passes per dins i a baixar. La baixada molt bé, amb un de Bicisprint davant que anava fent fins q ens hem trobat "l'abuelo agonies" davant que no deixava passar a ningu. Menys mal que ja arribavem a baix i no ha durat gaire.

En la següent pujada portava davant un grupet de sis o set tios i anava darrera seu a un bon ritme fins que m'ha agafat un "cruce" i els he passat a tots per agafar a un que s'escapava. A partir d'aqui he anat gaire bé tota l'estona solet.

M'ho he passat teta, era tot un seguit de "singletracks", tan de pujada com de baixada, no massa exigents i que no et feien baixar en cap moment de la bici, de pujada si que alguna vegada s'havia de posar el peu a terra. Només de tan en tan trobava algu en les baixades però els podia passar sense gaires problemes. Total, un 10 per l'organització.
Al final el Genís ha arribat darrera meu, només 10 minutets, jejeeje. El pobre Dani ha pringat de lo lindo i ha punxat dues vegades en 8 quilòmetres, total que no s'ha cansat gaire.
Ens veiem a la SELENIKA, que diuen que aquest any promet.

Volta a la Mola 2007 Reborn

Aprofitant que estic de vacances vaig tornar a fer la Volta a la Mola,

ja la haviem fet al 2004 i 2006, pro aquesta vegada volia provar un tram diferent i de pas fer el troç que coincideix amb la
Selènika d'aquest any. La ruta es un metxambrat de la ruta del Belmonte i dels de Bttmania modificant-la per sortir i arribar a Castellar. Al final tot i les variants van sortir uns 80 km i 2200 d.a. amb un index ibp de 172,90, molt per sota de la Selènika d'aquest any (225,05). Canvis a destacar respecte les altres edicions es el canvi de pasar directament desde Cadafalch fins la Vall d'horta pel coll de palomeres i la baixada al sot del infern que encara no l'haviem fet i que el dia 30 toca fer-ho al revés. Alguns trams de la part final que coincideix amb la volta dels de Bttmania s'han de fer a peu



però les vistes son millors i hi ha mes corriol i trialera.



El tram de carretera de les pedritxes es podria evitar enllaçant amb el principi del camí moliner al revés i baixar pel turó de les roques blanques fins Matadepera.

Anbaso - Aguilar de Segarra.

El passat dia 1 de setembre el Genís i jo, el Dani no va venir ja que amb el tema del directe tenia perjudicada la zona costal, vam anar a Aguilar de Segarra a fer la duatló. En principi anava amb moltes ganes de fer-ho bé ja que havia anat a córrer més d'un dia per preparar-me però no en vaig tenir prou. A la sortida, una mica caòtica com sempre, ja vaig perdre de vista al Genís, que no sabia si anava davant o darrera meu. Vaig anar fent, a un ritme constant i no massa fort per reservar forces per la carrera a peu i vaig arribar a la transició força bé, però abans de sortir a córrer vaig beure una mica d'aigua i aquí va començar el calvari. Tot va començar amb una mica de flato, després mal de panxa i finalment les maleïdes rampes de cada diumenge, des d'aquí aprofito per demanar l'ajut d'algu que sàpiga com sol·lucionar aquest problema. Total que al final el tram a peu es va convertir en un calvari i que tot el que havia guanyat en bici ho vaig perdre a peu.

Finalment dir que el Genís anava per darrera meu i que degut a la seva lesió al genoll el tram a peu no li va anar massa bé tampoc.

"DIRECTEEEEEEEEEEE"

Bueeeeeeeno, ahir despres de molt i molt temps sense fer-ho vem sortir els tres socis fundadors del Gormenasteam. Va ser una d'aquelles sortides típiques: sortir tard, a les 18:30, embolicar-nos de mala manera, vam anar fins a St.Feliu passant pel Castell de Gallifa, Sta. Maria del Grau i de tornada pel Puig del Prat fins al Camping de Caldes i cap a Castellar. Arribada a les fosques, 21:30hores, un no si veia gens i va tornar per carretera des de Sentmenat. (Track)

Però no tot va ser normal, no. Ahir no vaig ser jo qui va animar la sortida amb les seves caigudes espectaculars, va ser el Pelli, qui amb el seu nou crit de guerra: "DIRECTEEEEEEE" avisava que anava directe a pinyar-se. I quins pinyos tu, jo per què m'agafa la risa tonta i no puc parar de riure però van ser per espantar-se, especialment el primer quan despres de que li marxés la roda del darrera en un tram humit, va perdre el control i va sortir-se de la via, caient pel marge i impactant contra un arbre que hi havia un parell de metres més avall, però total res tu cuatre rascades i a continuar, jo amb les ulleres entelades de tant riure, juaaaaaaaaaaaaaas.

Us poso un testimoni gràfic del segon pinyo per que veieu que no sempre soc jo qui cau. Deu.

Anbaso-St.Salvador de Guardiola

Bueno avui faig jo la crònica, que per algo no he cascat.
Ens hem llevat d'hora per anar cap a St.Salvador.
Bueno que hi farem, em passa a recullir el Dani i tirem milles, arrivem a St.Salvador, ens inscrivim, ens vestim preparem les bicis i a escalfar. Ens trobem al Suky i al Bull de Barna Powers i escalfem junts.

A l'hora de sortir com sempre el caos és total, que si primer ens col·loquem aquí, després allà i al final campi qui pugui i marica el últim, que per variar erem nosaltres.

Bé que hi farem, sortim dels últims i nem tirant sense estressar-nos gaire però recuperant possicions, passo al Dani, agafo al Suky i més endevant arribo darrera el Bull, veig que porta un bon ritme i m'hi anganxo i així anem fent junts.

Anem fent pel recorregut trencacames i estret, a la que enganxes algú baixant que va repartint madalenes ja has begut oli. Al final del primer bucle estic inspirat i començo a apretar una mica més vaig passant penya però quan arribo al quilòmetre 20 casco i em quedo sense forces de cop. D'aqui fins al final vaig arrossegant-me com puc i a més al quilòmetre 28 aprox. començo a notar uns principis de rampes a la cama dreta que m'obliguen a baixar-me de la bici i a afluixar més quan vénen pujades, menys mal de la última baixada en la que no trobo gaire trànsit i puc disfrutar-la una mica.

Bueno al final arribo com puc i a l'arribada em diuen que sóc el 127, tant d'esforç i el 127, no ens podem fer vells.

jPeich Rides Again...

Doncs si, després de quasibé un mes sense saber exactament que tenia em van poder fer la resonancia i em van confirmar q tenia una fractura a la part de dalt de la tibia.

Amb una zona del os bastant perjudicada. Aquí la part mes clara es la zona afectada pel cop.

Però clar, com que ja feia un mes de tot doncs ja m'han dit que puc començar a fer recuperació i mentres m'autoritzen la recuperació els de la Mutua Deportiva he pogut ja anar a fer uns puig de la creu.

Com que vaig molt tranquilament, he aprofitat per iniciarme amb això del "Geocaching" aqui al costat de casa.

Aquest és el enllaç del catxé del puig de la creu

i aquest el catxé trobat.

ANBASO 2007 (St. Pere Sallavinera)

Res, com sempre les drogues comencen a correr per les nostres venes, que si glucoesport que si pastilletes per això, pastilletes per allò en definitiva un esmorzar d’astronauta. De vegades em pregunto per què no faré com tot mortal que es dedica al BTT, els seus 20 km i parada al bar per fer un esmorzar com cal amb el seu entrepà, la seva clareta i per rematar-ho tot un bon cigaló de pujol.

Deixo de donar voltes i reflexionar sobre el tema per què si no la pròxima Anbaso no em llevaré a les 6:30.
Diuen que ”sarna con gusto no pica” i com sempre passo a recullir el Gramets per casa seva i cap a St. Pere Sallavinera. A l’arribar al pàrking i baixar del cotxe, com cada any em dono conte de què no he entrenat prou, estan tots els depilats preparant les seves maquines, i baixo jo amb la meva panxa “cervecera” per fer la inscripció, una mica d’entrenament per escalfar i com sempre el gramets que és la “moños” es posa a xerrar amb els seus “Kolegilles” del “foro” com no, em presenta en societat (hola que tal, soc l’amic panxut del “Muñequito diabólico”)
Donen la sortida puntual com sempre i l’agonia comença, per alguns no dura ni 4 Kilometres (El Gramets ha trencat la patilla de canvi hi ha d’abandonar) doncs tindrem que buscar un altre punt de referència, i així ho faig.
La primera femella es troba uns metres per davant, i a la captura de la “moreneta” vaig, no tardo a pescar-la per posar-me a roda i descansar una mica per analitzar el tema, no us diré mentides, per sentir-la gemegar una mica que amb “posa mirant a les dotze”. I a una trialera decideixo passar-la i perdre-la de vista.
Mes endavant em dono conte de què hi ha una altra femella per davant meu (si jo ja us deia que de forma res de res) com baixava les trialeres, si segueix aquest ritme no tindrà rival.
Per fi arribo a la meta que ja no puc mes, petat petat, però petat de debò, per davant de les femelles que amb principi és amb qui jo em puc barallar. La pròxima temporada estic valorant el canvi de sexe per poder-me pujar al calaix alguna vegada, si no penso que no ho faré mai.
Resumint la crònica, que el Gramets a KASKAT mecànicament i no ha pogut puntuar. Està que “es xina les venes”. I jo l’he pogut esgarrapar 2 puntets de merda, que injusta és la puntuacio si només he arribat el nº 126 de la general.

PEDALADA CASTELLTERÇOL 2007

La pedalada del calendari Natura en btt a Castellterçol el 17 de juny de 2007 va ser de 32 km aprox.Una primera part de 17 km per la part est del poble,

zona de camps i masies amb un perfil de ruta bastant tranquis,molts caminets i llocs molt xulos com la masia de l Espluga

i la font calenta- ,i una segona part a partir de la Fabrega mes de bosc ,pistes i forts desnivells.

Crònica per "the bosquiman"

PEDALS DE FOC 2007

Doncs si, finalment aquest any he aconseguit poder fer la Pedals. Després de 2 anys provant d'enganyar algú, aquest any i en pocs dies he convençut al Dani i a en Ricard per fer la Pedals en tres dies, que no està gens malament.
Vam sortir de casa el dijous 7 al migdia i després de les 4 hores de rigor en cotxe vam arribar a Viella, on després de passar pel local de Pedals, vam tenir el primer problema, bé, més aviat vaig tenir! Em vaig adonar en montar la bicicleta que la tanca de la roda de davant, una Control Tech de carboni, estava trencada per la leva i que en qualsevol moment es podia acabar de trencar.

Des d'aquí vull donar moltes gràcies als mecànics de l'equip MASSI ,que estava participant a la 55 VOLTA CONTINENTAL A LLEIDA, ja que sense pensar-s'ho dues vegades em van facilitar una tanca de les seves per poder sortir del pas, ja que les botigues ja estaven tancades i els de l'equip FUENLABRADA no van ser tan generosos com ells quan els hi vaig explicar el problema que tenia (des d'aquí també moltes gràcies als de FUENLABRADA, on vas a demanar una tanca si no en tenen d'aquestes coses un equip de ciclisme, je).

El divendres dia 8 ens llevem d'hora, esmorzem i ens esperem a que ens vinguin a recollir per portar-nos a la sortida del recorregut. Amb nosaltres i un altra grup de tres que vénen des de Mallorca, el mini-bus surt de Viella i pasem per un altra hotel on carreguem a una pila de gent cap a la boca sud del túnel, entre ells una colla de Cambrils, crec, que anaven amb unes super-rigides que lo flipes.

Sortida de Viella.
Bicis super-rígides

Comencem la ruta, més o menys a les 09:00am, al bosc de Conangles en direcció cap a Vilaller, un tram gairebé tot de baixada, molt entretingut entre boscos i rierols. Abans d'arribar a Vilaller, travessem la carretera i anem fins a Ginast i d'aqui a Vilaller i començar la que sera la primera pujada de veritat, el Coll de Serreres.

Aquest tram és per pista bona i ampla i puja una mitjana del 7.8 % i uns 4.700 quilòmetres, potser la de pendent més pronunciada de la ruta, quan arribem a dalt recuperem forces i ens preparem per la baixada fins a Llesp, aquí atravessem la carretera de Boí i passem a l'altra banda del riu Noguera de Tor i agafem una novetat de l'any 2007, el Camí de l'Aigua, un "singletrack" que passa pel mig del bosc i al costat del riu, i que va pujant fins a desenvocar a una pista asfaltada que porta fins a Iran, lloc on parem a dinar i a segellar el segon control.

Despres de dinar una mica a Iran vam recuperar la pista anterior de pujada, camí del tercer control, passant per Irgo i l'Ermita de Sant Salvador que és on començavem a baixar de nou.

Des d'aquí i fins al poble de Malpàs una bona baixada per començar a pujar després fins a Castellars on, tot i no haver-hi ningú, vam segellar el tercer control. La pujada fins a Castellars tot i que va ser dureta es feia be però més amunt va començar una pista amb una grava que tocava bastant la moral a l'hora de rodar i que no deixava de pujar fins als 1600 metres aproximadament, passat el Coll de Fades.

Aquí van començar els problemes amb el gps (garmin e-trex vista cx) i també la pluja que ens va acompanyar el tram de baixada fins a Sas, un petit poble on vem omplir d'aigua i començar a pujar fins a l'ultim coll del dia, el Coll de Sas.

Des d'aquí ja va ser tot baixada, per camí i pista asfaltada fins al pun final de la primera jornada, les Esglesies. Aquí després de netejar les bicis i una bona dutxa ens esperava un bon sopar per refer-nos de la primera jornada del Pedals de Foc. Han estat 80 quilòmetres i 1950 metres de desnivell, segons el meu Polar.

El segon dia el comencem esmorzant fort i preparnt les bicis per una dura jornada. Avui ens trobarem amb el port del Triador, sens dubte serà el dia més dur dels tres.

Sortim de les Esglèsies a tres quarts de nou, més o menys, i ens preparem per afrontar el primer port del dia que arriba fins al poble de Castellnou d'Avellanos, uns 6 quilòmetres a un 7.1% de pujada de mitjana. Abans d'arribar al poble trenquem a la dreta per un corriol no gaire evident que ens portarà fins al Coll de l'Oli.

Abans d'arribar-hi sentim uns crits darrera nostre, són una gent de St.Boi que fa la ruta en tres dies com nosaltres i en la que hi ha gent de totes les edats, fins i tot un home de 62 anys que tira que no vegis. Comencem a baixar per una trialera maqueta que fa que afinem els sentits per no estampar-nos. Pasem per una ermita i arribem al poble de Guiró, on comença una pista asfaltada que ens portarà fins a la carretera que puja fins a la Torre de Cabdella. Aquí segellem el control 4 i iniciem l'ascenció per la carretera fins a Espui on girarem a la dreta i on començarà l'ascenció de veritat fins al Triador. Són 12 quilòmetres d'ascenció sense descans amb una mitjana del 7.5% de pendent i que trigarem una hora i tres quarts, uns més d'altres menys. Aquí el "coco" ha de treballar de veritat ja que, independenment de la velocitat d'ascenció que portis, el cos et demana continuament que paris a descansar i com a mínim per a mi no és el millor ja que després encara seria pitjor arrencar de nou. Total, que una vegada a dalt tot és alegria per la fita aconseguida, no tots els dies es puja un coll com aquest i una vegada reposades les forces mentjant unes barretes i quatre ganyips ens vestim ja que no trigarà gaire a ploure.

Des del Coll del Triador ens adrecem cap al Coll de la Portella, el coll més alt de la Pedals. Abans d'arribar ens trobem amb un grup de Logroño que esta fent la Pedals en quatre dies, ens els trobem abans de la Portella, esperant que passi la tormenta però quan veuen que nosaltres tirem, ells vénen darrera nostre. No tardem en trobar la tormenta, primer de pluja i després de pedra que ens deixa a tots xops i quan arribem al refugi de Quatre Pins aprofitem per canviar-nos de roba i poder seguir endavant en millors condicions.
Poc després comencem el descens, quin gust que dona baixar despres del tute del triador, que ens portarà fins a peu de pistes d'Espot i a l'Alberg de les Daines, on segellem el control 5 i mengerem alguna cosa abans de continuar. Mentre que estem menjant comença a ploure una altra vegada, cosa que fa que allarguem l'aturada fins que afluixa i continuem fins al final de la segona etapa, Son. Avui han estat 74 quilòmetres i 2320 metres de desnivell, aprox.

Ens preparem per el darrer dia de la Pedals de Foc, avui estic fet fosfatina. El Refugi Casa Masover, com molt bé indica el seu nom, és un refugi i aixó vol dir que tots els grups hem dormit al "mogollon", amb el inevitable concert de pets, roncs i algun que altra crit i discussió entre membres de diferents grups. N'hi ha que dormen o necessiten dormir menys que la resta i això ha molestat a més d'un.

Una vegada esmorzats i a punt per sortir, avui sortim més d'hora però la resta de grups ja no hi són, fem unes fotos i comencem la ruta per darrera de l'esglèsia de Son per un petit corriolet que ens porta per sobre de València d'Àneu fins al Camí del Calvari.

Aquest camí ens porta fins al bosc del Gerdar, on l'organització recomana fer a per no malmetre'l i així ho vam fer fins arribar a la carretera que hi ha al costat del refugi del Gerdar on vam segellar el control 7. Uns metres més endavant agafem la carretera de la Bonaigua en sentit Sorpe, poble que atravessem fins a trobar un caminet de baixada que ens porta fins a Borén. Aquí perdem una miqueta la ruta ja que ens trobem amb unes obres que ens despisten una miqueta però fins i tot avancem als de Sant Boi abans d'arribar al poble.

A Borén agafem la carretera que puja cap a Isil i després Alós d'Isil, més amunt comença una pista on comencem a trobar els paissatges més macos i espectaculars de la ruta. També es de les pistes més desagradables de la ruta ja que la pluja ha creat un aiguabarreig amb les caques de vaca que ens deixen impregnat un perfum que portarem com a record fins a casa.

Seguim per aquesta pista fins a arribar a Montgarri, petit poble que ha estat ha recentment noticia per la seva compra per part d'un millonetis. Aquí segellem el control 8 i dinem una mica. Mentre dinem arriben els amics de Sant Boi i un altra grup. Ens preparem per rependre el camí davant de l'amenaça de pluja i comencem a afrontar la darrera pujada de la ruta fins a Pla de Beret.

Quan arribem al aparcament de Berem agafem la carretera que seguim un bon tros per culpa d'unes obres fins que reprenem la ruta original pel GR en una cruïlla que hi ha sobre de Baqueira, aquesta pista ens portarà fins a Bagergue.

De Bagergue anem a Unha i Gessa on agafem una camí que ens despista i anem a parar a dintre un recinte de proves de la casa Jeep, arribem a Arties i continuem amb el sidral ja que el poble està en obres i és un merder sortir-ne. Quan ho aconseguim, agafem una pista que també ens desorienta i finalment obtem per agafar la carretera fins a Viella, final de trajecte. El darrer dia hem fet, només, 65.6 quilòmetres i 1340 metres de desnivell, xupat.
Han estat tres dies inoblidables de camins, pujades i baixades per les comarques de la Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Sobirà. L'any que vé, per poc que poguem ho repetim, eh nois.