Doncs si.
Resulta que sortim a provar la Enduro SL que m'han deixat a Morenito i va el Dani i es fot un pinyo d'aquells que fan història.
La bici és una canya. Estèticament per mi és un 10, no pesa massa per ser una màquina de 150mm de recorregut, puja molt i molt bé ja que la suspensió es mostra molt controlada i en la seva posició més tancada gairebé no es nota pujant i baixant és una marevella, s'ho menja tot. En un principi dubtes una mica ja que no hi estas acostumat però a la que veus que ni pedres ni esglaons són obstacles per la bici et vas deixant anar i acabes passant-ho de collons.
Vam sortir decidits a provar a fondo la bici, així que vam anar directes a la trialera de la muerte (Castellassa de Can Torres).
Camí de pujada es nota que pesa una mica més del normal, de fet no gaire més ja que només pesa 300 o 400gr més que la meva Stumpjumper, però com he dit abans les suspensions treballen de conya i no és noten gens pujant. Però t'ho agafes amb calma i cap problema.
Una vegada arribem a dalt de tot abaixem una mica el seient i cap avall. Des del primer moment noto que m'ho passaré molt bé amb la bici i que em costarà molt tornar-la a la botiga. Parem un moment i fem unes fotills i seguim baixant.
Deixo al Dani al darrera ja que amb aquesta maquina et pots permetre molts luxes que amb una de 100mm no podries. Tornem a parar i el Dani s'avança per gravar un video. Tira davant i tot d'una sento una d'aquelles frases premonitòries: A CAGAAAAAAAAAARRR, i el veig que surt per les orelles i se la fot. M'arribo fins on és i veig que se la fotut forta, no es pot aixecar. M'agafa l'atac de riure de sempre i s'aixeca. Li fot mal el dit gros i li surt sang del genoll però continuem fins a casa amb tranquilitat, està perjudicat però no sembla res de greu.
Arribem a Castellar i el deixo a casa seva, ahir em va dir que l'haurien d'haber cosit el forat del genoll i per aixó li han immobilitzat la cama. I és que no saben caure.
