Anbaso-St.Salvador de Guardiola

Bueno avui faig jo la crònica, que per algo no he cascat.
Ens hem llevat d'hora per anar cap a St.Salvador.
Bueno que hi farem, em passa a recullir el Dani i tirem milles, arrivem a St.Salvador, ens inscrivim, ens vestim preparem les bicis i a escalfar. Ens trobem al Suky i al Bull de Barna Powers i escalfem junts.

A l'hora de sortir com sempre el caos és total, que si primer ens col·loquem aquí, després allà i al final campi qui pugui i marica el últim, que per variar erem nosaltres.

Bé que hi farem, sortim dels últims i nem tirant sense estressar-nos gaire però recuperant possicions, passo al Dani, agafo al Suky i més endevant arribo darrera el Bull, veig que porta un bon ritme i m'hi anganxo i així anem fent junts.

Anem fent pel recorregut trencacames i estret, a la que enganxes algú baixant que va repartint madalenes ja has begut oli. Al final del primer bucle estic inspirat i començo a apretar una mica més vaig passant penya però quan arribo al quilòmetre 20 casco i em quedo sense forces de cop. D'aqui fins al final vaig arrossegant-me com puc i a més al quilòmetre 28 aprox. començo a notar uns principis de rampes a la cama dreta que m'obliguen a baixar-me de la bici i a afluixar més quan vénen pujades, menys mal de la última baixada en la que no trobo gaire trànsit i puc disfrutar-la una mica.

Bueno al final arribo com puc i a l'arribada em diuen que sóc el 127, tant d'esforç i el 127, no ens podem fer vells.

jPeich Rides Again...

Doncs si, després de quasibé un mes sense saber exactament que tenia em van poder fer la resonancia i em van confirmar q tenia una fractura a la part de dalt de la tibia.

Amb una zona del os bastant perjudicada. Aquí la part mes clara es la zona afectada pel cop.

Però clar, com que ja feia un mes de tot doncs ja m'han dit que puc començar a fer recuperació i mentres m'autoritzen la recuperació els de la Mutua Deportiva he pogut ja anar a fer uns puig de la creu.

Com que vaig molt tranquilament, he aprofitat per iniciarme amb això del "Geocaching" aqui al costat de casa.

Aquest és el enllaç del catxé del puig de la creu

i aquest el catxé trobat.

ANBASO 2007 (St. Pere Sallavinera)

Res, com sempre les drogues comencen a correr per les nostres venes, que si glucoesport que si pastilletes per això, pastilletes per allò en definitiva un esmorzar d’astronauta. De vegades em pregunto per què no faré com tot mortal que es dedica al BTT, els seus 20 km i parada al bar per fer un esmorzar com cal amb el seu entrepà, la seva clareta i per rematar-ho tot un bon cigaló de pujol.

Deixo de donar voltes i reflexionar sobre el tema per què si no la pròxima Anbaso no em llevaré a les 6:30.
Diuen que ”sarna con gusto no pica” i com sempre passo a recullir el Gramets per casa seva i cap a St. Pere Sallavinera. A l’arribar al pàrking i baixar del cotxe, com cada any em dono conte de què no he entrenat prou, estan tots els depilats preparant les seves maquines, i baixo jo amb la meva panxa “cervecera” per fer la inscripció, una mica d’entrenament per escalfar i com sempre el gramets que és la “moños” es posa a xerrar amb els seus “Kolegilles” del “foro” com no, em presenta en societat (hola que tal, soc l’amic panxut del “Muñequito diabólico”)
Donen la sortida puntual com sempre i l’agonia comença, per alguns no dura ni 4 Kilometres (El Gramets ha trencat la patilla de canvi hi ha d’abandonar) doncs tindrem que buscar un altre punt de referència, i així ho faig.
La primera femella es troba uns metres per davant, i a la captura de la “moreneta” vaig, no tardo a pescar-la per posar-me a roda i descansar una mica per analitzar el tema, no us diré mentides, per sentir-la gemegar una mica que amb “posa mirant a les dotze”. I a una trialera decideixo passar-la i perdre-la de vista.
Mes endavant em dono conte de què hi ha una altra femella per davant meu (si jo ja us deia que de forma res de res) com baixava les trialeres, si segueix aquest ritme no tindrà rival.
Per fi arribo a la meta que ja no puc mes, petat petat, però petat de debò, per davant de les femelles que amb principi és amb qui jo em puc barallar. La pròxima temporada estic valorant el canvi de sexe per poder-me pujar al calaix alguna vegada, si no penso que no ho faré mai.
Resumint la crònica, que el Gramets a KASKAT mecànicament i no ha pogut puntuar. Està que “es xina les venes”. I jo l’he pogut esgarrapar 2 puntets de merda, que injusta és la puntuacio si només he arribat el nº 126 de la general.