2a DUATLÓ DE CASTELLAR DEL VALLÈS

Bé, avui toca duatló, més concretament la segona de Castellar del Vallès.

Després de l'accident amb la moto del dia 10 de setembre, just un dia abans d'anar a fer la Pedals de Foc(sic), i al mateix temps passar una mononucleosi o "enfermedad del beso", no puc dir que estigui gaire en forma i aquesta vegada sí que és veritat.

L'accident va ser culpa d'un furgonetero que va girar per on no tocava i a sobre sense mirar si passava algú, o sigui jo, conseqüència: unes 8 hores en observació al maravellós Hospital Parc Taulí, contussió lumbar, pelades i cops per tot arreu i un sindrome subacromial que encara arrossego i que fa que passi cada dia per recuperació a la tarda.

A més, uns dos o tres dies més tard vaig començar a sentir-me malament, com si tingués una grip, però els metges ho atribuïen a l'accident, "és normal amb un cop tan fort" deien, je, no em coneixen, jo de cops forts cada dos per tres i això no era del cop. Total que al final tant vaig insistir que em van fer una analítica i van veure que tenia el fetge afectat per un virus, mononuclesi. I el putos virus m¡han durat gaire bé dos mesos.

Des de aquell dia he passat sense pena ni glòria per la Marxa d'Or de Sant Llorenç, que no em va anar malament del tot tenint en compte que feia molt temps que no agafava la bici. Després vaig anar a la pedalada de Granera, em vaig fotre de cap per variar i vaig fer la de 35km perquè ja no podia més amb el mal cos que portava a sobre.

Foto gentilesa de: Loren (Penya Mussolenca).

Total, que tot i no estar gaire fi em presento a la duatló amb l'objectiu de no fer massa el ridícul i no trigar gaire més que l'any passat, és a dir 3:39h. Escalfo una mica i parlo amb coneguts abans de sortir i a la sortida amb el meu peaso de ritme diesel començo a veure com la gent em va passant,"comencem bé" penso, però jo al meu ritmill. Fins al Plà de les Forques i des d'aquí cap a Sant Sebastià de Montmajor on es fa la transició.

Total que arribo més o menys amb el mateix temps que l'any passat, "conyo", no està malament penso. Faig la transició posant-me l'Ipod bé per anar sentint música i començo a córrer a trote coxinero. De mica en mica veig que la cosa no va malament del tot, i és que a diferència de l'any passat, aquesta vegada no tinc rampes i això facilita molt les coses, vaig passant a algú de tant en tant i em vaig animant.

Arribo després de la baixada del rellotge, vaja tela, a Sant Sebastià i agafo de nou la bici. Començo a tirar a poc a poc pensant en la maleida pujada que ens espera, mira que és xunga la filla de p..., però un cop la començo a fer veig que tampoc la faig malament, fins i tot passo a algú abans d'arribar a dalt. Tres Pins, Castellet i a baixar cap a Guanta. Aquí em deixo anar com sempre i ja en passo a alguns més, arribo a Guanta i cap a Can Padró i ja decideixo cremar els últims cartutxos, a muelte, a la que veig algú a tiro m'animo i així fins a les pistes d'atletisme.

Total que la cosa no ha anat tan malamet com això, arribo el 50, l'any passat el 65 i a menys de 10 minuts de l'any passat, un total de 3:27h. Mira.

Gueno després de la parrafada he de dir que això m'ha animat una mica i ja estic mirant que més hi ha per fer al calendari. 10.