Selènika 2007

Un altre any hem quedat per fer la Selènika, que deien que seria molt més dura que l'any passat. Hem arribat a Navarcles a les 7:10h el Santi, el Pelli i jo, i cap a recollir les inscripcions, descarregar una mica de pes... Tot i això arribem a la sortida a les 7:45h i ja està el carrer ple fins la meitat, saludem a alguns companys foreros (Loren i companyia) i prenem les dosis de drogues corresponents. A les 8:05h sona la traca i comencem a sortir, anem fent mica en mica i avancem posicions per evitar cues, fem la primera pujada ja colocats en una zona bona. Després de la primera baixada el Santi peta la cadena, juer, comencem bé! Sort que ja te els cullons pelats de petar cadenes i en 6 minuts ja la té canviada. Comencem a pujar i en un tram estret i de pujada ens trobem el primer poll de gent ja que haviem perdut l'aventatge que portavem i ja s'havia format una bona cua.
Anem fent mica en mica, conservant forces (160 ppm) , fem el tram de Pont de Vilomara, després el tram que vam fer a la anbaso de Sant Vicenç de Castellet, el tram de trialeretes, el Pelli es queda una mica a les pujades però a les baixades amb el seu estil kamikaze ens atrapa de seguida. Arribem a l'avituallament de Rellinars i recuperem una mica de forces. Després comencem a pujar, aquest tram ens sona de la nostra primera volta a la Mola al 2004. Arriba la baixada i m'entra el tabardillo freeraider i començo a baixar a saco adelantant per tot arreu, m'estic a punt de pinyar un parell de cops però al final només punxo de darrera. Arreglat el punxasso comencem a pujar, el Santi va una mica mes fort que jo i em porta una mica d'aventatge, però de moment passo d'apretar i guardo forces pel final, per fotre-li l'hachasso quan li vinguin les rampes a l'última pujada. El Pelli havia tirat mentres que canviavem la roda i l'atrapem a mitja pujada del Sot de l'Infern, després parteix el casset i no pot pedalar, quina ratxa que porta, a l'anterior anbaso va punxar dos cops i també va haver d'abandonar. L'esperem a l'avituallament de després de la bauma i el deixem allà. A partir d'aquí seguim amb el Santi, anem pujant, recuperant posicions, ell es troba bé i porta un ritme un pèl més ràpid que el meu i em treu un trosset, però encara el vaig veient, "ja et vindran les rampes" penso jo contant que la ultima pujada seria forta ( que va ser un trunyo de pujadeta ), al final arribo a Talamanca i ja veig quina tàctica portava, el molt k***** havia començat a tirar i no m'espera a aquest avituallament, Santi! que això no és una anbaso! S'ha de parar als avituallaments!!! carrego aigua, em prenc un power gel i busco les pastilles de sodi, no les trobo, el Santi me les ha près quan arreglava el pinxasso, i vinga som-hi nem-hi, comenso a apretar, faig l'última pujada i recupero bastantes posicions, passo l'últim avituallament, geropaaaaaaa, me'l salto i a pinyó cap a baix, fins a Navarcles, al final no l'atrapo, he reaccionat tard i a més a més aquest any no li han entrat les rampes, m'han faltat 20 km de selènika i 800 m més de desnivell, així no es pot.
Finalment vem coincidir amb Loren per dinar el tipic melò amb pernil i cuixa de pollastre. La organització molt bé com cada any.