Anbaso - Sant Vicenç de Castellet.

Bueno, avui ens hem ajuntat el tres gormenas i hem anat a St.Vicenç de Castellet a fer la prova d'Anbaso d'aquesta setmana.

Feia temps que no ens ajuntavem tots tres en una anbaso i personalment tenia ganes de desfogar-me, ja que portava una temporada bastant estressadet, tema d'estudis, i res millor que una bona anbaso per fer-ho.

Abans de sortir he vist uns quants foreros: en Suky, en Charlie, 2 hereus, Blues i algun altre. Hem fet la corresponent escalfadeta per no cascar només sortir i cap a la sortida falta gent. La sortida d'aquesta prova, no sé perquè, acostuma a ser una mica piltrafilla i és que passes per carrerons del poble i és una mica perillosa, a mi no m'han tirat al terra de miracle. L'al·lucinat de turno m'ha volgut avançar per l'esquerra just quan trobavem els cotxes aparcats, resultat: que el propietari del vehicle quan hagi recollit el cotxe s'haurà emportat una desagradabe sorpresa.

Tot just després de la sortida del poble ja començavem a pujar, uns 3 quilòmetres, aquí el Blues ja m'ha passat i no l'he vist més. Una mica més tard el Suky es posa al meu costat i diu:"bueno avui vinc a passejar una mica, eh" i jo que penso, doncs menos mal, ja anava a 180ppm, apreto una mica més i cap a munt. Després una baixadeta i començava el pujadot fins a dalt el castell en runes, ta bé, passes per dins i a baixar. La baixada molt bé, amb un de Bicisprint davant que anava fent fins q ens hem trobat "l'abuelo agonies" davant que no deixava passar a ningu. Menys mal que ja arribavem a baix i no ha durat gaire.

En la següent pujada portava davant un grupet de sis o set tios i anava darrera seu a un bon ritme fins que m'ha agafat un "cruce" i els he passat a tots per agafar a un que s'escapava. A partir d'aqui he anat gaire bé tota l'estona solet.

M'ho he passat teta, era tot un seguit de "singletracks", tan de pujada com de baixada, no massa exigents i que no et feien baixar en cap moment de la bici, de pujada si que alguna vegada s'havia de posar el peu a terra. Només de tan en tan trobava algu en les baixades però els podia passar sense gaires problemes. Total, un 10 per l'organització.
Al final el Genís ha arribat darrera meu, només 10 minutets, jejeeje. El pobre Dani ha pringat de lo lindo i ha punxat dues vegades en 8 quilòmetres, total que no s'ha cansat gaire.
Ens veiem a la SELENIKA, que diuen que aquest any promet.