Anbaso - Sant Vicenç de Castellet.

Bueno, avui ens hem ajuntat el tres gormenas i hem anat a St.Vicenç de Castellet a fer la prova d'Anbaso d'aquesta setmana.

Feia temps que no ens ajuntavem tots tres en una anbaso i personalment tenia ganes de desfogar-me, ja que portava una temporada bastant estressadet, tema d'estudis, i res millor que una bona anbaso per fer-ho.

Abans de sortir he vist uns quants foreros: en Suky, en Charlie, 2 hereus, Blues i algun altre. Hem fet la corresponent escalfadeta per no cascar només sortir i cap a la sortida falta gent. La sortida d'aquesta prova, no sé perquè, acostuma a ser una mica piltrafilla i és que passes per carrerons del poble i és una mica perillosa, a mi no m'han tirat al terra de miracle. L'al·lucinat de turno m'ha volgut avançar per l'esquerra just quan trobavem els cotxes aparcats, resultat: que el propietari del vehicle quan hagi recollit el cotxe s'haurà emportat una desagradabe sorpresa.

Tot just després de la sortida del poble ja començavem a pujar, uns 3 quilòmetres, aquí el Blues ja m'ha passat i no l'he vist més. Una mica més tard el Suky es posa al meu costat i diu:"bueno avui vinc a passejar una mica, eh" i jo que penso, doncs menos mal, ja anava a 180ppm, apreto una mica més i cap a munt. Després una baixadeta i començava el pujadot fins a dalt el castell en runes, ta bé, passes per dins i a baixar. La baixada molt bé, amb un de Bicisprint davant que anava fent fins q ens hem trobat "l'abuelo agonies" davant que no deixava passar a ningu. Menys mal que ja arribavem a baix i no ha durat gaire.

En la següent pujada portava davant un grupet de sis o set tios i anava darrera seu a un bon ritme fins que m'ha agafat un "cruce" i els he passat a tots per agafar a un que s'escapava. A partir d'aqui he anat gaire bé tota l'estona solet.

M'ho he passat teta, era tot un seguit de "singletracks", tan de pujada com de baixada, no massa exigents i que no et feien baixar en cap moment de la bici, de pujada si que alguna vegada s'havia de posar el peu a terra. Només de tan en tan trobava algu en les baixades però els podia passar sense gaires problemes. Total, un 10 per l'organització.
Al final el Genís ha arribat darrera meu, només 10 minutets, jejeeje. El pobre Dani ha pringat de lo lindo i ha punxat dues vegades en 8 quilòmetres, total que no s'ha cansat gaire.
Ens veiem a la SELENIKA, que diuen que aquest any promet.

Volta a la Mola 2007 Reborn

Aprofitant que estic de vacances vaig tornar a fer la Volta a la Mola,

ja la haviem fet al 2004 i 2006, pro aquesta vegada volia provar un tram diferent i de pas fer el troç que coincideix amb la
Selènika d'aquest any. La ruta es un metxambrat de la ruta del Belmonte i dels de Bttmania modificant-la per sortir i arribar a Castellar. Al final tot i les variants van sortir uns 80 km i 2200 d.a. amb un index ibp de 172,90, molt per sota de la Selènika d'aquest any (225,05). Canvis a destacar respecte les altres edicions es el canvi de pasar directament desde Cadafalch fins la Vall d'horta pel coll de palomeres i la baixada al sot del infern que encara no l'haviem fet i que el dia 30 toca fer-ho al revés. Alguns trams de la part final que coincideix amb la volta dels de Bttmania s'han de fer a peu



però les vistes son millors i hi ha mes corriol i trialera.



El tram de carretera de les pedritxes es podria evitar enllaçant amb el principi del camí moliner al revés i baixar pel turó de les roques blanques fins Matadepera.

Anbaso - Aguilar de Segarra.

El passat dia 1 de setembre el Genís i jo, el Dani no va venir ja que amb el tema del directe tenia perjudicada la zona costal, vam anar a Aguilar de Segarra a fer la duatló. En principi anava amb moltes ganes de fer-ho bé ja que havia anat a córrer més d'un dia per preparar-me però no en vaig tenir prou. A la sortida, una mica caòtica com sempre, ja vaig perdre de vista al Genís, que no sabia si anava davant o darrera meu. Vaig anar fent, a un ritme constant i no massa fort per reservar forces per la carrera a peu i vaig arribar a la transició força bé, però abans de sortir a córrer vaig beure una mica d'aigua i aquí va començar el calvari. Tot va començar amb una mica de flato, després mal de panxa i finalment les maleïdes rampes de cada diumenge, des d'aquí aprofito per demanar l'ajut d'algu que sàpiga com sol·lucionar aquest problema. Total que al final el tram a peu es va convertir en un calvari i que tot el que havia guanyat en bici ho vaig perdre a peu.

Finalment dir que el Genís anava per darrera meu i que degut a la seva lesió al genoll el tram a peu no li va anar massa bé tampoc.