Els passats dies 3, 4 i 5 d'agost vam canviar d'esport, juntament amb el Dani i el Pep vam estar pel Parc Natural d'Aigüestortes i Sant Maurici fent una mica de "trecking".
Vam sortir de casa el diumenge dia 3 a les 8 del matí i sense presses cap a la Vall de Boí, exactament fins a la Presa de Cavallers, paradeta per esmorzar i una vegada a la presa els últims preparatius i direcció al refugi Ventosa.
A la vora del llac vam poder observar les primeres mostres de la fauna autòctona, en les imatges dos exemplars prenent el sol plàcidament sense immutar-se per la nostra presència.
Ben aviat van començar els problemes pel Dani, les botes van començar a fer figa, ens pensavem que ho haviem solventat però finalment, quan ja portavem 5 kms de caminada, va haver de tornar fins el cotxe i canviar el calçat.
Aquí el xaval quan arribava derrotat després de 10 kilometrills extres al refugi Ventosa on l'esperavem el Pepe i jo.
Vam sortir del refugi de Ventosa després de recuperar una mica de forces i uns cigarrets, quin vici que ténen, en direcció cap a la nostra destinació, el refugi de Colomers, i amb una mica de pressa ja que haviem d'arribar abans de les 19 hores i ja eren les 16:30, amb tot i això de tant en tant s'imposava un descans.
Aquí arribant al Port de Caldes, última pujada del dia i després l'últim descens fins a Colomers, complicat ja que en tot el camí no pares de passar per pedres i més pedres.
Ja arribats al nou refugi de Colomers, justets però abans de les 7, un sopar no gaire bo, una dutxa freda que t'hi cagues i a dormir que estavem cansadets i s'havien de reposar forces per l'endemà. Amb el que no contavem era amb la caixa de resonància que ens va tocar a l'habitació per dormir. La mare que el va parir com roncava, unes tremolors de grau 4 en la escala de Ritcher aquell, no el vaig matar de miracle, no vaig poder dormir en tota la nit, quin paio tu.
I l'endemà, amb poques forces recuperades la nit anterior, amb el Dani fet caldo ja que li feia mal el genoll i els peus i no sé que més i amb el record de la caixa de resonància amb potes, som-hi tots cap a Restanca.
De camí cap a la Restanca, com que en principi el recorregut era curt, després de romiar-ho bastant, vam decidir pujar al Montardo. Vam deixar les moxilles a l'inici i cap amunt. Va ser més fàcil del que ens pensavem i va valdre la pena.
I de baixada, més complicada del que semblava, una parada tècnica per refrescar-nos i per fer una mica de temps.
Després de la parada una altra baixada que tela i finalment al refugi de Restanca, ple de mosquits que em van deixar com un colador. El menjar prou millor que a Colomers i dormir també millor, tampoc no costava gaire ja que el gordo no estava aquí...
I, quines coses que passen, quan ja anavem a sortir, les noies del refugi ens diuen que al refugi que anavem al Besiberri, que ens hauriem de desviar un bon troç si voliem dormir per la zona. Total que decidim pujar al Besiberri, passar-hi una estoneta dinant i tornar cap al cotxe a Cavallers, je, així de fàcil.
Sortim del refugi primer cap a Estany de Mar, una passada, enorme, amb la seva illa i tot. Després enfilem amunt fins a un altre estany i aquí dubtem una mica cap on tirar per anar fins a Bessiberri.
Quan ja ens hem decidit veiem que no serà tant fàcil, la cosa es posa sèria i la pujada ès dura de pebrots. L'últim tram ens obliga a passar per una glacera dreta de collons sense grampons ni res, total que improvisem i fem unes escaletes amb pedres. Després un tram de escalada que lo flipas i finalment, després de passar una mica de por arribem a dalt.
La baixada no és tant complicada però tela també, arribem al plà olorant a vaca morta i descansem una mica abans d'arribar als cotxes. Fi de l'aventura, ha estat molt bé.
