El passat dia 26 de juliol vaig acudir a la ja tradicional cita de la duatló d'Aguilar de Segarra, aquesta vegada acompanyat pel David i el Toni, aficionats a aquest tipus de curses. Vam sortir molt d'hora, el David és pitjor que jo per aquestes coses, i vam arribar a Aguilar dels primers, amb temps suficient per inscriure'ns, passar pel lavabo, i escalfar de sobres.
Ja a punt per la sortida i iniciem la cursa, com sempre últimament des de darrera del tot, acompanyat pel David i anar fent, avançant de mica en mica ja que anavem a un bon ritme fins que vam arribar a les primeres baixades on ja vaig perdre de vista el meu acompanyant. Una mica més avançada la cursa vaig afluixar una mica per no petar massa a la cursa a peu. A més vam arribar a una cruïlla on no hi havia senyalització cosa que em va estranyar ja que acostuma a estar tot bastant ben marcat i una mica més endavant ja vam trobar uns que anavan de tornada i que també s'havien perdut, merda, hem de tornar enrera, a tota hòstia i pensant que el compis ja m'haurien passat.
Vaig anar recuperant posicions i quan arribo a la transició me n'adono que ni el David ni el Toni no havien arribat, que raro!
Em canvio i començo a córrer, a trote coxinero i esperant que d'un moment a l'altre m'avançarien tots dos ja que le tema de córrer ho porten bastant millor que jo, a més aquest any el circuit a peu era més llarg i dur que altres anys. Però no, arribo i ni rastre dels dos col·legues, resulta que el David havia mig caigut a la primera baixada i havia estropellat el canvi, que li va fer la punyeta tota la cursa, que globero!!
Fotos gentilesa de BICICAT i altres. Gràcies!
