BON NADAL A TOTHOM.

Aprofitant que tinc un amiguet que s'aburria molt, penjo aquest enllaç per felicitar les festes a tothom, bikers i no bikers, bones festes!
http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Felfyourself.jibjab.com%2Fview%2FllaKo87sQsfHujicejGV&h=9b09a2de1b5a2863c40e1eb133e63212

2a DUATLÓ DE CASTELLAR DEL VALLÈS

Bé, avui toca duatló, més concretament la segona de Castellar del Vallès.

Després de l'accident amb la moto del dia 10 de setembre, just un dia abans d'anar a fer la Pedals de Foc(sic), i al mateix temps passar una mononucleosi o "enfermedad del beso", no puc dir que estigui gaire en forma i aquesta vegada sí que és veritat.

L'accident va ser culpa d'un furgonetero que va girar per on no tocava i a sobre sense mirar si passava algú, o sigui jo, conseqüència: unes 8 hores en observació al maravellós Hospital Parc Taulí, contussió lumbar, pelades i cops per tot arreu i un sindrome subacromial que encara arrossego i que fa que passi cada dia per recuperació a la tarda.

A més, uns dos o tres dies més tard vaig començar a sentir-me malament, com si tingués una grip, però els metges ho atribuïen a l'accident, "és normal amb un cop tan fort" deien, je, no em coneixen, jo de cops forts cada dos per tres i això no era del cop. Total que al final tant vaig insistir que em van fer una analítica i van veure que tenia el fetge afectat per un virus, mononuclesi. I el putos virus m¡han durat gaire bé dos mesos.

Des de aquell dia he passat sense pena ni glòria per la Marxa d'Or de Sant Llorenç, que no em va anar malament del tot tenint en compte que feia molt temps que no agafava la bici. Després vaig anar a la pedalada de Granera, em vaig fotre de cap per variar i vaig fer la de 35km perquè ja no podia més amb el mal cos que portava a sobre.

Foto gentilesa de: Loren (Penya Mussolenca).

Total, que tot i no estar gaire fi em presento a la duatló amb l'objectiu de no fer massa el ridícul i no trigar gaire més que l'any passat, és a dir 3:39h. Escalfo una mica i parlo amb coneguts abans de sortir i a la sortida amb el meu peaso de ritme diesel començo a veure com la gent em va passant,"comencem bé" penso, però jo al meu ritmill. Fins al Plà de les Forques i des d'aquí cap a Sant Sebastià de Montmajor on es fa la transició.

Total que arribo més o menys amb el mateix temps que l'any passat, "conyo", no està malament penso. Faig la transició posant-me l'Ipod bé per anar sentint música i començo a córrer a trote coxinero. De mica en mica veig que la cosa no va malament del tot, i és que a diferència de l'any passat, aquesta vegada no tinc rampes i això facilita molt les coses, vaig passant a algú de tant en tant i em vaig animant.

Arribo després de la baixada del rellotge, vaja tela, a Sant Sebastià i agafo de nou la bici. Començo a tirar a poc a poc pensant en la maleida pujada que ens espera, mira que és xunga la filla de p..., però un cop la començo a fer veig que tampoc la faig malament, fins i tot passo a algú abans d'arribar a dalt. Tres Pins, Castellet i a baixar cap a Guanta. Aquí em deixo anar com sempre i ja en passo a alguns més, arribo a Guanta i cap a Can Padró i ja decideixo cremar els últims cartutxos, a muelte, a la que veig algú a tiro m'animo i així fins a les pistes d'atletisme.

Total que la cosa no ha anat tan malamet com això, arribo el 50, l'any passat el 65 i a menys de 10 minuts de l'any passat, un total de 3:27h. Mira.

Gueno després de la parrafada he de dir que això m'ha animat una mica i ja estic mirant que més hi ha per fer al calendari. 10.

DIES DE PATEJADES. Colomers, Restanca i Besiberri.

Els passats dies 3, 4 i 5 d'agost vam canviar d'esport, juntament amb el Dani i el Pep vam estar pel Parc Natural d'Aigüestortes i Sant Maurici fent una mica de "trecking".

Vam sortir de casa el diumenge dia 3 a les 8 del matí i sense presses cap a la Vall de Boí, exactament fins a la Presa de Cavallers, paradeta per esmorzar i una vegada a la presa els últims preparatius i direcció al refugi Ventosa.

A la vora del llac vam poder observar les primeres mostres de la fauna autòctona, en les imatges dos exemplars prenent el sol plàcidament sense immutar-se per la nostra presència.

Ben aviat van començar els problemes pel Dani, les botes van començar a fer figa, ens pensavem que ho haviem solventat però finalment, quan ja portavem 5 kms de caminada, va haver de tornar fins el cotxe i canviar el calçat.

Aquí el xaval quan arribava derrotat després de 10 kilometrills extres al refugi Ventosa on l'esperavem el Pepe i jo.

Vam sortir del refugi de Ventosa després de recuperar una mica de forces i uns cigarrets, quin vici que ténen, en direcció cap a la nostra destinació, el refugi de Colomers, i amb una mica de pressa ja que haviem d'arribar abans de les 19 hores i ja eren les 16:30, amb tot i això de tant en tant s'imposava un descans.

Aquí arribant al Port de Caldes, última pujada del dia i després l'últim descens fins a Colomers, complicat ja que en tot el camí no pares de passar per pedres i més pedres.
Ja arribats al nou refugi de Colomers, justets però abans de les 7, un sopar no gaire bo, una dutxa freda que t'hi cagues i a dormir que estavem cansadets i s'havien de reposar forces per l'endemà. Amb el que no contavem era amb la caixa de resonància que ens va tocar a l'habitació per dormir. La mare que el va parir com roncava, unes tremolors de grau 4 en la escala de Ritcher aquell, no el vaig matar de miracle, no vaig poder dormir en tota la nit, quin paio tu.

I l'endemà, amb poques forces recuperades la nit anterior, amb el Dani fet caldo ja que li feia mal el genoll i els peus i no sé que més i amb el record de la caixa de resonància amb potes, som-hi tots cap a Restanca.

De camí cap a la Restanca, com que en principi el recorregut era curt, després de romiar-ho bastant, vam decidir pujar al Montardo. Vam deixar les moxilles a l'inici i cap amunt. Va ser més fàcil del que ens pensavem i va valdre la pena.

I de baixada, més complicada del que semblava, una parada tècnica per refrescar-nos i per fer una mica de temps.

Després de la parada una altra baixada que tela i finalment al refugi de Restanca, ple de mosquits que em van deixar com un colador. El menjar prou millor que a Colomers i dormir també millor, tampoc no costava gaire ja que el gordo no estava aquí...

I, quines coses que passen, quan ja anavem a sortir, les noies del refugi ens diuen que al refugi que anavem al Besiberri, que ens hauriem de desviar un bon troç si voliem dormir per la zona. Total que decidim pujar al Besiberri, passar-hi una estoneta dinant i tornar cap al cotxe a Cavallers, je, així de fàcil.

Sortim del refugi primer cap a Estany de Mar, una passada, enorme, amb la seva illa i tot. Després enfilem amunt fins a un altre estany i aquí dubtem una mica cap on tirar per anar fins a Bessiberri.

Quan ja ens hem decidit veiem que no serà tant fàcil, la cosa es posa sèria i la pujada ès dura de pebrots. L'últim tram ens obliga a passar per una glacera dreta de collons sense grampons ni res, total que improvisem i fem unes escaletes amb pedres. Després un tram de escalada que lo flipas i finalment, després de passar una mica de por arribem a dalt.

La baixada no és tant complicada però tela també, arribem al plà olorant a vaca morta i descansem una mica abans d'arribar als cotxes. Fi de l'aventura, ha estat molt bé.

http://picasaweb.google.es/munyec33/Trecking

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=175311

ANBASO.

Aquest any la cosa no funciona gaire bé. Sempre ploro, és cert, quan no és per una cosa és per una altra però sempre ens queixem. Aquest any no tiro gaire, que hi farem, deu ser cosa de l'edat.
Amb la de diumenge a Aguilar, la duatló, van dues Anbaso i tot i que aquest any com a mínim les rampes em respecten més, des que hi tret els plats ovals de Rotor no tinc tant aquest problema, no tiro tot el que voldria.
La primera va ser la nova de Manresa, el circuit em va agradar prou, vaig començar fluixer, molt fluixet i això ho vaig pagar car a les primeres trialeretes, ja se sap.
De mica en mica vaig agafar ritme i vaig enganxar al Suki de Barna Powers que s'havia pinyat i es va fer mal al genoll i poc despres vaig veure al compi més endevant, això sempre motiva i vaig apretar fins a agafar-lo. Vam rodar una estona juntets i al final vaig tirar una mica solet fins al final i sense gent a les trialeres que vaig gaudir prou.




El duatló d'Aguilar el vaig preparar una miqueta, vaig sortir a córrer unes quantes vegades les setmanes anteriors, i de bici poqueta ja que estava de vacances amb la familia. Aquesta vegada vaig sortir una mica més ràpid, no gaire, per no pillar tanta penya a les trialeres però de seguida em vaig notar petat, el recorregut guapo amb alguna trialera nova i al arribar a la transició tranquilitat i bons aliments, ritmillo abuelo i fins al final sense parar.
No ens podem fer grans, dita sea!!

Ah, les fotos gentilesa de bicicat.com i de la gent d'Anbaso, moltes gràcies companys!

Nike i+

El últim juguet que m'han regalat els compis de la feina pel meu aniversari ( 41, sniff). Les bambes Nike Pegasus Trail i el seu sensor que et diu els quilòmetres que has fet, calories i ritme, tot això amb l' Ipod Nano, això m'ho he regalat jo.

TRENCACAMES

El passat 1 de maig vam assistir a la Trencacames, a Sant Pere de Vilamajor.

Era la primera vegada que feiem aquesta pedalada però ja en teniem ganes, ja que tenia molt bona pinta amb la seva pujada interminable i la conseqüent baixada també interminable.

En arribar fem la inscripció i ens comencem a trobar amb coneguts, alguns companys de feina que viuen al poble i d'altres de moltes pedalades i carreres: en Santi, Moixa, Totgas, Charlie...

Ens vestim i cap a la sortida, sempre igual, només sortir i el compi que em diu adéu. Va a seguir en Moixa, s'abancen i penso que queda molt de troç com per estressar-me, els deixo fer, però també com sempre a la primera cruïlla compromesa, una mica més i me'n porto per davant a un tio que anava davant meu, el compi i en Moixa s'equivoquen.

Jo vaig fent pensant que ja m'agafaran, que el seu ritme és millor que el meu i no trigueran a demanar-me pas amablement, però no. Vaig tirant a ritmillo girant-me de tant en tant per veure si venen però no.

Quan estic a punt d'arribar a l'avituallament sento un crit i em giro, és el compi que em fa gestos de parar. Passo, que ara he agafat bé el meu ritmillo i ja em costa prou com per parar, ja m'agafaràs. Segueixo i comença la pujada de veritat després d'uns quilòmetres de puja baixa, no m'esvero i vaig fent, hi ha gent que ha començat molt forta i es despenja. I el compi i en Moixa que no venen, penso, bé ja m'agafaran.

La pujada té pebrots, no s'acaba mai, però finalment arribem a dalt de tot, unes vistes impressionants, unes galetes molt bones i cap avall falta gent. En la cruïlla on es creuen el que pugen i els que baixen veig a en Moixa, ara si que no m'agafes, penso, la baixada se'm dona una mica millor a mi.

En la baixada se m'enganxa un de Probike i fem un tram a pinyó juntets però finalment se'n cansa i faig l'últim tram solet fins l'arribada, molta pista ample, revolts tancats i també tramets de pedra, resultat un radi petat i un altre fora de lloc, sic.

A l'arribada espero que arribi el compi xerrant amb algun company, espero, espero...

Resulta que el compi quan em feia gestos és que anava punxat, i entre que reparava i pitos i flautes al final li trec l'òstia de temps, arribo el 55, no està malament.

PEDALADA DE SENTMENAT.

Avui hem anat fins a Sentmenat a pedalar una miqueta.

Hem sortit de casa i fins a Sentmenat per carretera que només són 5 km, així ja arribem calentets. Una vegada allà hem xerrat amb uns quants coneguts, Xavi, Ricart, Quico i altres, i a sortir s'ha dit. Com sempre abans de sortir tot són bones intencions però...

Però resulta que el compi veu a uns tios que no traga i jastà. A córrer s'ha dit, sortim ja a tope, que no és gaire, com a conseqüència del lamentable estat físic de qui escriu, però a tope.

Només començar ens adonem del lamentable estat de la senyalització, això fa que cada vegada portem menys gent davant però seguim tirant. Al final me'n canso i deixo que tirin i jo al meu ritmillo.

Així vaig fent, parant a gaire bé totes les cruïlles per veure la senyalització, vaja caca les senyaletes, arribo a un lloc conegut, m'aturo i veig que totes les traçades van per un camí equivocat, jo tiro pel correcte i un bon troç més avall em trobo a tothom en sentit contrari. DONDE VAAAAAAAAAAAAAS, em diu un, je, infeliç, jo segueixo pel camí correcte i fins a Sentmenat.

Allí em trobo al compi i altres coneguts, com el de la botiga de bicivallès, Jordi crec, i amb ell fem el camí de tornada fins a casa.

MINDUNNNNNNNNNNNDIIIIIIIIIIIIIIIIIISSSSS.

Doncs res, que ahir va passar el David per casa i em va convercer per anar a donar un volt. Cap a Sant Llorenç a fer un cafè amb paradeta a l'ermita de Sant Jaume de Vallvert i santornemi cap a caseta. Rollo blober però bé. Unes fotills.


Per cert, que demà tocava trialerada per Collserola però em sembla que va ser que no, tinc el costellam perjudicat a tope des de dimarts, i és que ja no tinc edat per jugar a futbol sala, dita sea.

L'OBAC, TRIALERES.

Unes quantes n'hem fet avui. De sortida amb la companyia del Xavi fins a Matadepera, amb punxada inclosa només sortir en la seva flamant Scale 30 amb neumàtics d'aquest tan lleugerets.

La primera trialera ha estat una de guapa que surt de la cruïlla de Can Girbau amb Can Torres i que va a parar a la pista de Can Torres per la banda de Matadepera. Bé, guapa.

Des d'aquí cap a Matadepera, les Pedritxes i cap a la pista que passa per la Foradada. D'aquí dalt alguna trialereta més i cap a Matadepera un altre cop passant per l'antic Hospital de Can Carbonell.

El camí de tornada per Can Torres i Can Girbau cap a Sant Feliu i de baixada cap a Castellar hem aprofitat que havien netejat per sota uns cables i hem fet l'ultima trialera.

En total han sortit uns 40km i 1175 metres de desnivell. Les sensacions no han sigut tant bones com voldria però de mica en mica va anant millor la cosa.

SORTIDA PRIMAVERO-HIVERNAL.

Avui no ho he pogut evitar, ni el fred ni el fang han sigut obstacles i m'he dirigit cap a Sant Sadurní, per variar però pujant pel Vinardell i després coll de Traens i el Salomó. Aixó sí, he anat rotllo globeril amb gps i càmara de fotos i anava parant cada dos per tres a fer una fotill. Aquí en deixo alguna.

US PRESENTO A LA MEVA NOVA AMIGA CALIFORNIANA.

Després de 4 anys acompanyant-me per tot arreu sense fallar-me mai, o gairebé mai, m'he desfet de la Stumpjumper. La veritat és que va de meravella però s'havia quedat una mic petita per les meves necessitats. El fet de tenir la Rocky pels diumenges i grans tirades ha fet que busqués una cosa amb més recorregut per fer el cabra per les trialeres i baixades dels voltants de casa.

Després de provar la Enduro SL de la que vaig quedar encantat vaig començar a pensar en el canvi Specialized x Specialized, però el preu d'aquesta i que en la botiga es van encantar una mica amb el pressupost va fer que mirés altres opcions.

Vaig mirar i mirar i al final em vaig decantar per l'opció cuadre suelto, de segona ma, per fer un montatge a la carta. L'elegit va ser el següent:

És un Santa Cruz Heckler de 2005, amb amortiguador 5th element d'aire. Està una mica currat però el fet que sigui anoditzat fa que no es notin gaire els cops i que pugui seguir donant guerra una bona temporada.

Val, a partir d'aquí feia falta buscar una forquilla de 130-150 a poder ser. Opcions de segona ma n'hi havien però o erem cares o no saps el resultat que et donaran ja que és una part de la bici que pateix bastant i depèn de com la cuidis més encara.

Total que vaig optar per una botiga d'internet per quedar-me aquesta Marzocchi AM SL del 2006 molt bé de preu.

La pega és que no es pot regular externament però que hi farem, a més les regulacions costen una mica de trobar, cap problema, una mica de paciència i a probar s'ha dit.

Amb la forquilla em vaig pillar un disc de 180 per davant i una direcció Ritchey.




Venga més. També vaig haver de comprar un desviador ja que el que tenia tibava per baix i aquí feia falta que tibés per dalt, em vaig comprar un XT.



Vaig aprofitar de la Stumpy manillar, potència, frens XT de cuatre pistons que van de conya, pedals, tija de sillin i sillin.

De la Rocky he aprofitat bieles XT, n'estic esperant unes XTR, també el canvi XTR que vaig canviar per l' X-O
També vaig comprar un pneumàtic per darrera ja que els que tinc estan una mica perjudicats, l'eleccíó ha estat un KENDA NEVEGAL 2.35 STICK-E, van de conya però lastren una mica pel pes i el compost de la goma que enganxa una barbaritat, pujant també.

El resultat ha estat el següent, a mi m'agrada i a vosaltres?

I aquí una fotill del dia de l'estreno, al Puig, baixant no em mato de miracle, anava baixant picat amb el Xavi i sentint un soroll raro, a l'arribar a la cadena i aixecar la bici em cau la roda del darrera, la portava fluixa. Uffffffffffffffffffffff...

TEST ENDURO SL I GRAN CASCADA DEL DANI

Doncs si.

Resulta que sortim a provar la Enduro SL que m'han deixat a Morenito i va el Dani i es fot un pinyo d'aquells que fan història.

La bici és una canya. Estèticament per mi és un 10, no pesa massa per ser una màquina de 150mm de recorregut, puja molt i molt bé ja que la suspensió es mostra molt controlada i en la seva posició més tancada gairebé no es nota pujant i baixant és una marevella, s'ho menja tot. En un principi dubtes una mica ja que no hi estas acostumat però a la que veus que ni pedres ni esglaons són obstacles per la bici et vas deixant anar i acabes passant-ho de collons.

Vam sortir decidits a provar a fondo la bici, així que vam anar directes a la trialera de la muerte (Castellassa de Can Torres).

Camí de pujada es nota que pesa una mica més del normal, de fet no gaire més ja que només pesa 300 o 400gr més que la meva Stumpjumper, però com he dit abans les suspensions treballen de conya i no és noten gens pujant. Però t'ho agafes amb calma i cap problema.

Una vegada arribem a dalt de tot abaixem una mica el seient i cap avall. Des del primer moment noto que m'ho passaré molt bé amb la bici i que em costarà molt tornar-la a la botiga. Parem un moment i fem unes fotills i seguim baixant.

Deixo al Dani al darrera ja que amb aquesta maquina et pots permetre molts luxes que amb una de 100mm no podries. Tornem a parar i el Dani s'avança per gravar un video. Tira davant i tot d'una sento una d'aquelles frases premonitòries: A CAGAAAAAAAAAARRR, i el veig que surt per les orelles i se la fot. M'arribo fins on és i veig que se la fotut forta, no es pot aixecar. M'agafa l'atac de riure de sempre i s'aixeca. Li fot mal el dit gros i li surt sang del genoll però continuem fins a casa amb tranquilitat, està perjudicat però no sembla res de greu.

Arribem a Castellar i el deixo a casa seva, ahir em va dir que l'haurien d'haber cosit el forat del genoll i per aixó li han immobilitzat la cama. I és que no saben caure.