Marxa d'or 2007.

NOOOOOOOOOOO, SI JO PASSO DE VOSALTRES. ANIRÉ AL MEU RITME SENSE PASSAR DE 160 PPM.- JPEICH DIXIT-.
Ja, ja, ja i ja. És un caxondo aquest Genís. Això és el que deia quan anavem de camí cap a Sant Llorenç, el que passa és que se li devia girar el cervell a la sortida perque només donar la sortida ja va començar a apretar com si li anés la vida en arribar primer a meta. La mare que el va parir, no vegis com anava el tio, a tope des d'un principi, i jo al darrera treient el fetge i amb el canvi que m'anava com el cul fins que vaig aconseguir que només em fallés el pinyó petit a base de tocar la rodeta de la maneta.
Tornem una mica enrera i anem a la sortida. Allà vem veure que avui no seria el nostre dia ja que estava ple de gent canyera, els depilats que diuen el Genis i el Dani, és a dir que el objectiu d'arribar entre els 20-30 primers res de res. La sortida va ser tal i com esperavem, a tope els primers quilòmetres per tal d'agafar una bona posició i fer la primera trialera sense problemes però amb el tema del canvi tot va ser una mica més complicat. Apart que no m'esperava que el loco la colina sortís com un cohet.

Vam fer la primera pujadeta, la de cada any, i despres de baixada cap a la Roca. Poc després una pujadeta i trialera fins arribar la residència, travessar la carretera i el Pont Blau. Aquí començava un troç de puja i baixa fins a arribar als gossos i pujada cap amunt en direcció la creu vermella, Sant Jaume i Catafal. Des d'aquí al Pla de les Forques on començava un "singletrack" bastant maco i desconegut per nosaltres, de baixada fins a arribar a la Serra. Abans de començar a pujar cap a Sant Jaume vaig pillar al Genís i vam anar junts fins aquí, on a la primera pujada forta ja vaig tenir la primera rampa que em va obligar a parar i a fotre'm unes cuantes pastilles per veure si ho solucionava però res de res.

A partir d'aquí un calvari, sense poder apretar gaire per les rampes i veient com el Genís marxava sense poder evitar-ho. M'ho vaig agafar amb calma i anar fent. Vinardell, Sala Llasera, Traens, Bauma Freda i de pujada cap a l'Otzet, tot d'una sento "aparta friki" i penso - joder fins i tot el Dani em passa- però no, era el Genís que s'havia perdut i em tornava a passar. Tot i tenir ganes de seguir-lo em va ser del tot impossible, ja que estava enfonsat en la misèria, un altre any serà.

De baixada cap el poble vaig intentar apretar, però entre el soroll de la roda del darrera que feia por i les p...s rampes res de res, per culpa de les rampes em vaig fotre dos pinyos a l'intentar posar el peu a terra i a sobre vaig arribar sagnant al poble.

L'any que ve segur que millor, o no!

-jPeich-
Weno, jo el que si que puc dir que em vaig trobar bé, i vaig anar tirant, pensava que petaria en un moment o altre, però no, vaig aguantar el ritmillo tot i pasar-me una cruïlla i perdre 6 minutills i fer 2 km de més. Al final el polar em marca una mitja de 17,8 , em sembla que mai ho havia fet això... i sense fer res d especial, les drogues les de sempre.

-/jPeich

Selènika 2007

Un altre any hem quedat per fer la Selènika, que deien que seria molt més dura que l'any passat. Hem arribat a Navarcles a les 7:10h el Santi, el Pelli i jo, i cap a recollir les inscripcions, descarregar una mica de pes... Tot i això arribem a la sortida a les 7:45h i ja està el carrer ple fins la meitat, saludem a alguns companys foreros (Loren i companyia) i prenem les dosis de drogues corresponents. A les 8:05h sona la traca i comencem a sortir, anem fent mica en mica i avancem posicions per evitar cues, fem la primera pujada ja colocats en una zona bona. Després de la primera baixada el Santi peta la cadena, juer, comencem bé! Sort que ja te els cullons pelats de petar cadenes i en 6 minuts ja la té canviada. Comencem a pujar i en un tram estret i de pujada ens trobem el primer poll de gent ja que haviem perdut l'aventatge que portavem i ja s'havia format una bona cua.
Anem fent mica en mica, conservant forces (160 ppm) , fem el tram de Pont de Vilomara, després el tram que vam fer a la anbaso de Sant Vicenç de Castellet, el tram de trialeretes, el Pelli es queda una mica a les pujades però a les baixades amb el seu estil kamikaze ens atrapa de seguida. Arribem a l'avituallament de Rellinars i recuperem una mica de forces. Després comencem a pujar, aquest tram ens sona de la nostra primera volta a la Mola al 2004. Arriba la baixada i m'entra el tabardillo freeraider i començo a baixar a saco adelantant per tot arreu, m'estic a punt de pinyar un parell de cops però al final només punxo de darrera. Arreglat el punxasso comencem a pujar, el Santi va una mica mes fort que jo i em porta una mica d'aventatge, però de moment passo d'apretar i guardo forces pel final, per fotre-li l'hachasso quan li vinguin les rampes a l'última pujada. El Pelli havia tirat mentres que canviavem la roda i l'atrapem a mitja pujada del Sot de l'Infern, després parteix el casset i no pot pedalar, quina ratxa que porta, a l'anterior anbaso va punxar dos cops i també va haver d'abandonar. L'esperem a l'avituallament de després de la bauma i el deixem allà. A partir d'aquí seguim amb el Santi, anem pujant, recuperant posicions, ell es troba bé i porta un ritme un pèl més ràpid que el meu i em treu un trosset, però encara el vaig veient, "ja et vindran les rampes" penso jo contant que la ultima pujada seria forta ( que va ser un trunyo de pujadeta ), al final arribo a Talamanca i ja veig quina tàctica portava, el molt k***** havia començat a tirar i no m'espera a aquest avituallament, Santi! que això no és una anbaso! S'ha de parar als avituallaments!!! carrego aigua, em prenc un power gel i busco les pastilles de sodi, no les trobo, el Santi me les ha près quan arreglava el pinxasso, i vinga som-hi nem-hi, comenso a apretar, faig l'última pujada i recupero bastantes posicions, passo l'últim avituallament, geropaaaaaaa, me'l salto i a pinyó cap a baix, fins a Navarcles, al final no l'atrapo, he reaccionat tard i a més a més aquest any no li han entrat les rampes, m'han faltat 20 km de selènika i 800 m més de desnivell, així no es pot.
Finalment vem coincidir amb Loren per dinar el tipic melò amb pernil i cuixa de pollastre. La organització molt bé com cada any.