diumenge, 27 d’abril del 2008

PEDALADA DE SENTMENAT.


Avui hem anat fins a Sentmenat a pedalar una miqueta.



Hem sortit de casa i fins a Sentmenat per carretera que només són 5 km, així ja arribem calentets. Una vegada allà hem xerrat amb uns quants coneguts, Xavi, Ricart, Quico i altres, i a sortir s'ha dit. Com sempre abans de sortir tot són bones intencions però...



Però resulta que el compi veu a uns tios que no traga i jastà. A córrer s'ha dit, sortim ja a tope, que no és gaire, com a conseqüència del lamentable estat físic de qui escriu, però a tope.



Només començar ens adonem del lamentable estat de la senyalització, això fa que cada vegada portem menys gent davant però seguim tirant. Al final me'n canso i deixo que tirin i jo al meu ritmillo.



Així vaig fent, parant a gaire bé totes les cruïlles per veure la senyalització, vaja caca les senyaletes, arribo a un lloc conegut, m'aturo i veig que totes les traçades van per un camí equivocat, jo tiro pel correcte i un bon troç més avall em trobo a tothom en sentit contrari. DONDE VAAAAAAAAAAAAAS, em diu un, je, infeliç, jo segueixo pel camí correcte i fins a Sentmenat.



Allí em trobo al compi i altres coneguts, com el de la botiga de bicivallès, Jordi crec, i amb ell fem el camí de tornada fins a casa.


dissabte, 12 d’abril del 2008

MINDUNNNNNNNNNNNDIIIIIIIIIIIIIIIIIISSSSS.

Doncs res, que ahir va passar el David per casa i em va convercer per anar a donar un volt. Cap a Sant Llorenç a fer un cafè amb paradeta a l'ermita de Sant Jaume de Vallvert i santornemi cap a caseta. Rollo blober però bé. Unes fotills.


Per cert, que demà tocava trialerada per Collserola però em sembla que va ser que no, tinc el costellam perjudicat a tope des de dimarts, i és que ja no tinc edat per jugar a futbol sala, dita sea.