ANBASO 2007 (St. Pere Sallavinera)

Res, com sempre les drogues comencen a correr per les nostres venes, que si glucoesport que si pastilletes per això, pastilletes per allò en definitiva un esmorzar d’astronauta. De vegades em pregunto per què no faré com tot mortal que es dedica al BTT, els seus 20 km i parada al bar per fer un esmorzar com cal amb el seu entrepà, la seva clareta i per rematar-ho tot un bon cigaló de pujol.

Deixo de donar voltes i reflexionar sobre el tema per què si no la pròxima Anbaso no em llevaré a les 6:30.
Diuen que ”sarna con gusto no pica” i com sempre passo a recullir el Gramets per casa seva i cap a St. Pere Sallavinera. A l’arribar al pàrking i baixar del cotxe, com cada any em dono conte de què no he entrenat prou, estan tots els depilats preparant les seves maquines, i baixo jo amb la meva panxa “cervecera” per fer la inscripció, una mica d’entrenament per escalfar i com sempre el gramets que és la “moños” es posa a xerrar amb els seus “Kolegilles” del “foro” com no, em presenta en societat (hola que tal, soc l’amic panxut del “Muñequito diabólico”)
Donen la sortida puntual com sempre i l’agonia comença, per alguns no dura ni 4 Kilometres (El Gramets ha trencat la patilla de canvi hi ha d’abandonar) doncs tindrem que buscar un altre punt de referència, i així ho faig.
La primera femella es troba uns metres per davant, i a la captura de la “moreneta” vaig, no tardo a pescar-la per posar-me a roda i descansar una mica per analitzar el tema, no us diré mentides, per sentir-la gemegar una mica que amb “posa mirant a les dotze”. I a una trialera decideixo passar-la i perdre-la de vista.
Mes endavant em dono conte de què hi ha una altra femella per davant meu (si jo ja us deia que de forma res de res) com baixava les trialeres, si segueix aquest ritme no tindrà rival.
Per fi arribo a la meta que ja no puc mes, petat petat, però petat de debò, per davant de les femelles que amb principi és amb qui jo em puc barallar. La pròxima temporada estic valorant el canvi de sexe per poder-me pujar al calaix alguna vegada, si no penso que no ho faré mai.
Resumint la crònica, que el Gramets a KASKAT mecànicament i no ha pogut puntuar. Està que “es xina les venes”. I jo l’he pogut esgarrapar 2 puntets de merda, que injusta és la puntuacio si només he arribat el nº 126 de la general.