i la font calenta- ,i una segona part a partir de la Fabrega mes de bosc ,pistes i forts desnivells.
Sortida de Viella.
Bicis super-rígides
Des d'aquí i fins al poble de Malpàs una bona baixada per començar a pujar després fins a Castellars on, tot i no haver-hi ningú, vam segellar el tercer control. La pujada fins a Castellars tot i que va ser dureta es feia be però més amunt va començar una pista amb una grava que tocava bastant la moral a l'hora de rodar i que no deixava de pujar fins als 1600 metres aproximadament, passat el Coll de Fades.
Aquí van començar els problemes amb el gps (garmin e-trex vista cx) i també la pluja que ens va acompanyar el tram de baixada fins a Sas, un petit poble on vem omplir d'aigua i començar a pujar fins a l'ultim coll del dia, el Coll de Sas.
Des d'aquí ja va ser tot baixada, per camí i pista asfaltada fins al pun final de la primera jornada, les Esglesies. Aquí després de netejar les bicis i una bona dutxa ens esperava un bon sopar per refer-nos de la primera jornada del Pedals de Foc. Han estat 80 quilòmetres i 1950 metres de desnivell, segons el meu Polar.
El segon dia el comencem esmorzant fort i preparnt les bicis per una dura jornada. Avui ens trobarem amb el port del Triador, sens dubte serà el dia més dur dels tres.
Abans d'arribar-hi sentim uns crits darrera nostre, són una gent de St.Boi que fa la ruta en tres dies com nosaltres i en la que hi ha gent de totes les edats, fins i tot un home de 62 anys que tira que no vegis. Comencem a baixar per una trialera maqueta que fa que afinem els sentits per no estampar-nos. Pasem per una ermita i arribem al poble de Guiró, on comença una pista asfaltada que ens portarà fins a la carretera que puja fins a la Torre de Cabdella. Aquí segellem el control 4 i iniciem l'ascenció per la carretera fins a Espui on girarem a la dreta i on començarà l'ascenció de veritat fins al Triador. Són 12 quilòmetres d'ascenció sense descans amb una mitjana del 7.5% de pendent i que trigarem una hora i tres quarts, uns més d'altres menys. Aquí el "coco" ha de treballar de veritat ja que, independenment de la velocitat d'ascenció que portis, el cos et demana continuament que paris a descansar i com a mínim per a mi no és el millor ja que després encara seria pitjor arrencar de nou. Total, que una vegada a dalt tot és alegria per la fita aconseguida, no tots els dies es puja un coll com aquest i una vegada reposades les forces mentjant unes barretes i quatre ganyips ens vestim ja que no trigarà gaire a ploure.
Des del Coll del Triador ens adrecem cap al Coll de la Portella, el coll més alt de la Pedals. Abans d'arribar ens trobem amb un grup de Logroño que esta fent la Pedals en quatre dies, ens els trobem abans de la Portella, esperant que passi la tormenta però quan veuen que nosaltres tirem, ells vénen darrera nostre. No tardem en trobar la tormenta, primer de pluja i després de pedra que ens deixa a tots xops i quan arribem al refugi de Quatre Pins aprofitem per canviar-nos de roba i poder seguir endavant en millors condicions.
Poc després comencem el descens, quin gust que dona baixar despres del tute del triador, que ens portarà fins a peu de pistes d'Espot i a l'Alberg de les Daines, on segellem el control 5 i mengerem alguna cosa abans de continuar. Mentre que estem menjant comença a ploure una altra vegada, cosa que fa que allarguem l'aturada fins que afluixa i continuem fins al final de la segona etapa, Son. Avui han estat 74 quilòmetres i 2320 metres de desnivell, aprox.
Ens preparem per el darrer dia de la Pedals de Foc, avui estic fet fosfatina. El Refugi Casa Masover, com molt bé indica el seu nom, és un refugi i aixó vol dir que tots els grups hem dormit al "mogollon", amb el inevitable concert de pets, roncs i algun que altra crit i discussió entre membres de diferents grups. N'hi ha que dormen o necessiten dormir menys que la resta i això ha molestat a més d'un.Una vegada esmorzats i a punt per sortir, avui sortim més d'hora però la resta de grups ja no hi són, fem unes fotos i comencem la ruta per darrera de l'esglèsia de Son per un petit corriolet que ens porta per sobre de València d'Àneu fins al Camí del Calvari.
Aquest camí ens porta fins al bosc del Gerdar, on l'organització recomana fer a per no malmetre'l i així ho vam fer fins arribar a la carretera que hi ha al costat del refugi del Gerdar on vam segellar el control 7. Uns metres més endavant agafem la carretera de la Bonaigua en sentit Sorpe, poble que atravessem fins a trobar un caminet de baixada que ens porta fins a Borén. Aquí perdem una miqueta la ruta ja que ens trobem amb unes obres que ens despisten una miqueta però fins i tot avancem als de Sant Boi abans d'arribar al poble.
A Borén agafem la carretera que puja cap a Isil i després Alós d'Isil, més amunt comença una pista on comencem a trobar els paissatges més macos i espectaculars de la ruta. També es de les pistes més desagradables de la ruta ja que la pluja ha creat un aiguabarreig amb les caques de vaca que ens deixen impregnat un perfum que portarem com a record fins a casa.
Seguim per aquesta pista fins a arribar a Montgarri, petit poble que ha estat ha recentment noticia per la seva compra per part d'un millonetis. Aquí segellem el control 8 i dinem una mica. Mentre dinem arriben els amics de Sant Boi i un altra grup. Ens preparem per rependre el camí davant de l'amenaça de pluja i comencem a afrontar la darrera pujada de la ruta fins a Pla de Beret.
De Bagergue anem a Unha i Gessa on agafem una camí que ens despista i anem a parar a dintre un recinte de proves de la casa Jeep, arribem a Arties i continuem amb el sidral ja que el poble està en obres i és un merder sortir-ne. Quan ho aconseguim, agafem una pista que també ens desorienta i finalment obtem per agafar la carretera fins a Viella, final de trajecte. El darrer dia hem fet, només, 65.6 quilòmetres i 1340 metres de desnivell, xupat.
Han estat tres dies inoblidables de camins, pujades i baixades per les comarques de la Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Sobirà. L'any que vé, per poc que poguem ho repetim, eh nois.
De Josa vem començar a pujar cap al Coll de Castellàs, una forta pujada de un 6% de pendent de mitjana. Tot i això alguns anaven "sobrats".
Una vegada a dalt ja de baixada fins al final d'etapa, el poble de Molí de Fórnols, aixó si, acompanyat d'una altra punxada i de la pluja, que va fer que arribéssim ven xops a l'hotel.
L'endemà a primera hora vem iniciar la segona jornada. Per començar de pujada fins la Collada del Reboll (7.1%), després el Coll del Buc (6.8%) i per acabar aquest tram el més alt dels tres, el Coll del Port (6.1%).
Des de Coll de Port, on vem fer un cafetó, baixada fins l'Obaga del Verd, i d'aquí cap amunt fins al Coll de la Mola, una forta pujada acompanyada de la pluja que no ajudar gens.
Des de Coll de la Mola, pelats de fred, a sis graus estavem, i mollats vem començar la darrera baixada fins a Gósol on vem dinar i despres de l'últim tram de carretera vem arribar al punt d'origen, Saldes.
Una bonica i dura ruta en la que, tot i la pluja, vem disfrutar a més no poder.
I així va quedar en jpeich després de la pedalada d'Ullastrell i d'una de les seves avituals "PISSSSSSTAAAAAAAAAAA". Ara s'autoanomena "rider on the floor" i el resultat és una fractura de meseta tibial, ahi és na.
