Marxa d'or 2007.

NOOOOOOOOOOO, SI JO PASSO DE VOSALTRES. ANIRÉ AL MEU RITME SENSE PASSAR DE 160 PPM.- JPEICH DIXIT-.
Ja, ja, ja i ja. És un caxondo aquest Genís. Això és el que deia quan anavem de camí cap a Sant Llorenç, el que passa és que se li devia girar el cervell a la sortida perque només donar la sortida ja va començar a apretar com si li anés la vida en arribar primer a meta. La mare que el va parir, no vegis com anava el tio, a tope des d'un principi, i jo al darrera treient el fetge i amb el canvi que m'anava com el cul fins que vaig aconseguir que només em fallés el pinyó petit a base de tocar la rodeta de la maneta.
Tornem una mica enrera i anem a la sortida. Allà vem veure que avui no seria el nostre dia ja que estava ple de gent canyera, els depilats que diuen el Genis i el Dani, és a dir que el objectiu d'arribar entre els 20-30 primers res de res. La sortida va ser tal i com esperavem, a tope els primers quilòmetres per tal d'agafar una bona posició i fer la primera trialera sense problemes però amb el tema del canvi tot va ser una mica més complicat. Apart que no m'esperava que el loco la colina sortís com un cohet.

Vam fer la primera pujadeta, la de cada any, i despres de baixada cap a la Roca. Poc després una pujadeta i trialera fins arribar la residència, travessar la carretera i el Pont Blau. Aquí començava un troç de puja i baixa fins a arribar als gossos i pujada cap amunt en direcció la creu vermella, Sant Jaume i Catafal. Des d'aquí al Pla de les Forques on començava un "singletrack" bastant maco i desconegut per nosaltres, de baixada fins a arribar a la Serra. Abans de començar a pujar cap a Sant Jaume vaig pillar al Genís i vam anar junts fins aquí, on a la primera pujada forta ja vaig tenir la primera rampa que em va obligar a parar i a fotre'm unes cuantes pastilles per veure si ho solucionava però res de res.

A partir d'aquí un calvari, sense poder apretar gaire per les rampes i veient com el Genís marxava sense poder evitar-ho. M'ho vaig agafar amb calma i anar fent. Vinardell, Sala Llasera, Traens, Bauma Freda i de pujada cap a l'Otzet, tot d'una sento "aparta friki" i penso - joder fins i tot el Dani em passa- però no, era el Genís que s'havia perdut i em tornava a passar. Tot i tenir ganes de seguir-lo em va ser del tot impossible, ja que estava enfonsat en la misèria, un altre any serà.

De baixada cap el poble vaig intentar apretar, però entre el soroll de la roda del darrera que feia por i les p...s rampes res de res, per culpa de les rampes em vaig fotre dos pinyos a l'intentar posar el peu a terra i a sobre vaig arribar sagnant al poble.

L'any que ve segur que millor, o no!

-jPeich-
Weno, jo el que si que puc dir que em vaig trobar bé, i vaig anar tirant, pensava que petaria en un moment o altre, però no, vaig aguantar el ritmillo tot i pasar-me una cruïlla i perdre 6 minutills i fer 2 km de més. Al final el polar em marca una mitja de 17,8 , em sembla que mai ho havia fet això... i sense fer res d especial, les drogues les de sempre.

-/jPeich