Bicis super-rígides
Despres de dinar una mica a Iran vam recuperar la pista anterior de pujada, camí del tercer control, passant per Irgo i l'Ermita de Sant Salvador que és on començavem a baixar de nou.
Des d'aquí i fins al poble de Malpàs una bona baixada per començar a pujar després fins a Castellars on, tot i no haver-hi ningú, vam segellar el tercer control. La pujada fins a Castellars tot i que va ser dureta es feia be però més amunt va començar una pista amb una grava que tocava bastant la moral a l'hora de rodar i que no deixava de pujar fins als 1600 metres aproximadament, passat el Coll de Fades.
Aquí van començar els problemes amb el gps (garmin e-trex vista cx) i també la pluja que ens va acompanyar el tram de baixada fins a Sas, un petit poble on vem omplir d'aigua i començar a pujar fins a l'ultim coll del dia, el Coll de Sas.
Des d'aquí ja va ser tot baixada, per camí i pista asfaltada fins al pun final de la primera jornada, les Esglesies. Aquí després de netejar les bicis i una bona dutxa ens esperava un bon sopar per refer-nos de la primera jornada del Pedals de Foc. Han estat 80 quilòmetres i 1950 metres de desnivell, segons el meu Polar.
El segon dia el comencem esmorzant fort i preparnt les bicis per una dura jornada. Avui ens trobarem amb el port del Triador, sens dubte serà el dia més dur dels tres.
Sortim de les Esglèsies a tres quarts de nou, més o menys, i ens preparem per afrontar el primer port del dia que arriba fins al poble de Castellnou d'Avellanos, uns 6 quilòmetres a un 7.1% de pujada de mitjana. Abans d'arribar al poble trenquem a la dreta per un corriol no gaire evident que ens portarà fins al Coll de l'Oli.
Abans d'arribar-hi sentim uns crits darrera nostre, són una gent de St.Boi que fa la ruta en tres dies com nosaltres i en la que hi ha gent de totes les edats, fins i tot un home de 62 anys que tira que no vegis. Comencem a baixar per una trialera maqueta que fa que afinem els sentits per no estampar-nos. Pasem per una ermita i arribem al poble de Guiró, on comença una pista asfaltada que ens portarà fins a la carretera que puja fins a la Torre de Cabdella. Aquí segellem el control 4 i iniciem l'ascenció per la carretera fins a Espui on girarem a la dreta i on començarà l'ascenció de veritat fins al Triador. Són 12 quilòmetres d'ascenció sense descans amb una mitjana del 7.5% de pendent i que trigarem una hora i tres quarts, uns més d'altres menys. Aquí el "coco" ha de treballar de veritat ja que, independenment de la velocitat d'ascenció que portis, el cos et demana continuament que paris a descansar i com a mínim per a mi no és el millor ja que després encara seria pitjor arrencar de nou. Total, que una vegada a dalt tot és alegria per la fita aconseguida, no tots els dies es puja un coll com aquest i una vegada reposades les forces mentjant unes barretes i quatre ganyips ens vestim ja que no trigarà gaire a ploure.
Des del Coll del Triador ens adrecem cap al Coll de la Portella, el coll més alt de la Pedals. Abans d'arribar ens trobem amb un grup de Logroño que esta fent la Pedals en quatre dies, ens els trobem abans de la Portella, esperant que passi la tormenta però quan veuen que nosaltres tirem, ells vénen darrera nostre. No tardem en trobar la tormenta, primer de pluja i després de pedra que ens deixa a tots xops i quan arribem al refugi de Quatre Pins aprofitem per canviar-nos de roba i poder seguir endavant en millors condicions.
Poc després comencem el descens, quin gust que dona baixar despres del tute del triador, que ens portarà fins a peu de pistes d'Espot i a l'Alberg de les Daines, on segellem el control 5 i mengerem alguna cosa abans de continuar. Mentre que estem menjant comença a ploure una altra vegada, cosa que fa que allarguem l'aturada fins que afluixa i continuem fins al final de la segona etapa, Son. Avui han estat 74 quilòmetres i 2320 metres de desnivell, aprox.
Una vegada esmorzats i a punt per sortir, avui sortim més d'hora però la resta de grups ja no hi són, fem unes fotos i comencem la ruta per darrera de l'esglèsia de Son per un petit corriolet que ens porta per sobre de València d'Àneu fins al Camí del Calvari.
Aquest camí ens porta fins al bosc del Gerdar, on l'organització recomana fer a per no malmetre'l i així ho vam fer fins arribar a la carretera que hi ha al costat del refugi del Gerdar on vam segellar el control 7. Uns metres més endavant agafem la carretera de la Bonaigua en sentit Sorpe, poble que atravessem fins a trobar un caminet de baixada que ens porta fins a Borén. Aquí perdem una miqueta la ruta ja que ens trobem amb unes obres que ens despisten una miqueta però fins i tot avancem als de Sant Boi abans d'arribar al poble.
Seguim per aquesta pista fins a arribar a Montgarri, petit poble que ha estat ha recentment noticia per la seva compra per part d'un millonetis. Aquí segellem el control 8 i dinem una mica. Mentre dinem arriben els amics de Sant Boi i un altra grup. Ens preparem per rependre el camí davant de l'amenaça de pluja i comencem a afrontar la darrera pujada de la ruta fins a Pla de Beret.
Quan arribem al aparcament de Berem agafem la carretera que seguim un bon tros per culpa d'unes obres fins que reprenem la ruta original pel GR en una cruïlla que hi ha sobre de Baqueira, aquesta pista ens portarà fins a Bagergue.
Han estat tres dies inoblidables de camins, pujades i baixades per les comarques de la Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Sobirà. L'any que vé, per poc que poguem ho repetim, eh nois.
1 comentari:
Tu friki i el tercer dia ke?
Et felicito per la crònica, jo no ho faria millor.
Publica un comentari a l'entrada